Amics i nadons

Sempre hi ha bons amics a qui dedicar una estoneta del nostre temps fent allò que molts encara pensen que és una mica "friki", fer mitja. Per a mi no només és una manera de passar el temps, també és una manera de comunicar i d'expressar alguna cosa. Avui dia l'agraïment sembla que no te cabuda a la nostra atrafegada vida (i no penso pas en l'agraïment per lo material) ... perquè no li agraïm a l'àvia els macarrons que ens ha cuinat un dissabte? perquè no agraïm una abraçada dels nostres fills o de la nostra parella? perquè no agraïm l'amistat?

Doncs per a mi, una bona manera de donar les gràcies per les estones compartides o per paraules d'ànim o per una estona de teatre, per exemple, és teixint alguna cosa per algú i avui els ha tocat el torn a un parell d'amigues de la feina.

Aquestes bufandes estan teixides amb seda feta amb saris reciclats. Per a mi, aquest material és doblement bonic, d'una banda penso en les noies indús que hauran vestit aquests saris i el munt d'històries que hi ha entre els seus fils. De l'altra, el fet que precisament elles puguin viure d'aquesta feina, doncs és un motiu més d'esperança perquè les dones a l'Índia encara ho tenen realment difícil.

I ja tenim un altre nadó en camí, en Mark naixerà d'aquí pocs dies i la seva mare l'espera amb tota la il·lusió del món. Li he fet aquest conjunt de jersei i gorret perquè tot just nèixer es toparà amb un moment molt especial de l'any, però també amb l'estació més freda !!

El llibre de "La Droguerie", és un calaix d'idees precioses per als més petitons. L'he teixit amb una llana merino 100% color gris perla (no s'aprecia gaire), d'Onarghi, comprat a "Persones llanes".

MOLTES COSES

Primer en Biel, que ja va nèixer fa uns mesos ... a l'Agost i encara tenia pendent de fer-li alguna coseta per aquest ivern, que si seguim així promet ser fresquet.

A mi em costa triar, però finalment em vaig decidir per aquest patró i llana de Debbie Bliss, Cashmerino Aran, molt suau i calentona.

De vegades em pregunto a mi mateixa si em penso que tinc una botiga de llanes i labors o què ... us explico. No em puc resistir a comprar llibres o revistes de punt on hi hagi encara que sigui un sol patró del que m'enamori. El problema és que també m'agrada el patchwork i cosir, així que també en col·lecciono d'aquest tema ... ai senyor quina ruïna !!
Fa cosa d'un mes que vaig rebre aquest parell

Knitting new scarves de Lynne Barr, és increïble i imprescindible, creieu-me. L'autora "reinventa" el concepte clàssic de bufanda. Suposo que per les expertes no us és cap sorpresa, però a mi m'ha impactat la creativitat i la imaginació que despren cadascuna de les bufandes, són supermodernes, M'ENCANTA.

De fet, no m'he pogut resistir a fer la primera bufanda amb una llana que vaig comprar a La Droguerie. Aquí està:

La Lynne Barr, explica que es va inspirar en una alga, la laminària saccharina, més coneguda com "Sugar Kelp" per crear aquesta bufanda... què us sembla?

Doncs res, ja veieu que això promet perquè les penso fer totessssssssss !!!!

Ah, i del llibre de la Joelle Joverson "Last minute Patchwork and Quilted Gifts", encara no he començat res, però li he posat l'ull en un cobrellit que ...

Fins la propera.

Què em passa amb el rosa???

Mireu, el rosa mai ha estat el meu color preferit. Sempre l'he trobat "cursi" i gens d'acord amb la meva manera de ser.
Per a mi el verd, amb tota la seva gamma, és un dels colors més bonics. M'inspira una sensació de frescor, de tranquilitat, d'espai ... quan estic en un bosc o un prat m'agrada seure i contemplar un dels colors més representatius de la natura, m'hi puc estar hores i no em canso mai. Quan en Jan tenia 2 anys encara vivíem en un poblet del Penedès i les tardes del cap de setmana, ens asseiem al pedrís de la porta per berenar i mentre menjava el seu pa amb xocolata, estava pensatiu i observant sense dir ni una paraula i quan li deies "Jan, que mires?" ell deia "A nuvus i a babes veds" (els núvols i els arbres verds). Quan penso en el color verd, em ve al cap aquest record tant especial per a mi.
Després el taronja, els tons caldera, els lilosos i malves són també colors que m'agraden molt.

En fi, tot aquest rotllo era per a dir que he teixit un parell de peces roses, bé, no són ben bé roses, sinó tirant a malva i a més, com veureu a la foto ... sempre amb un toc de verd :-)
Aquí les teniu, un jerseiet per a la meva neboda, la Jana patró de Debbie Bliss i una altre "ruffles" que encara no te destinatari/a però segur que en sortirà algun/a ben aviat.

El davant i el darrera del jersei, es teixeix d'una sola peça i per tant és molt còmode perquè ja t'estalvies un parell de costures. L'acabat de mànigues i davant, és un calat ben fàcil que li dóna un toc molt femení.

La ruffles, ja no té secrets. Fàcil i original.

NAIXEMENT A LA VISTA

Doncs si, de nens en neixen durant tot l'any, però a la meva família tenim predilecció perquè neixin a l'estiu ... deu ser que a l'hivern passem més temps a casa no?

El naixement d'una criatura és una de les emocions més intenses de la vida. Jo no canviaria el moment en què vaig parir els meus dos fills, per cap altre, en tot cas aquell moment l'embolicaria amb molta cura amb el plaer d'alletar-los perquè aquest, és el moment més íntim que mai he tingut ni tindré amb els meus nens. Sabeu què? quan els van començar a sortir les dents, jugaven a mossegar-me el mugró i ahhhhh, això feia molt mal :-((((

Bé, no m'allargo més, per una nena que es dirà Joana (néta d'un bon amic meu, en Josep M.), aquest pantaló/jersey d'una peça, model de "La Droguerie". En comptes de posar botons als hombros, he fet unes cadenetes per acabar amb una llaçada. Espero que no sigui gaire llarga perquè tot i que és talla de naixement, el veig una mica curt. També li he fet una bosseta per guardar-lo i així quan creixi, segur que li agradarà veure lo petiteta que va arribar a ser.

Per quan arribi el fred

La Tura Meave està a punt d'arribar al món ... i malgrat que a Catalunya els nostres hiverns són temperats i gens rigorosos, he pensat que vestidets en tindria per donar i vendre. Per tant, m'he decantat per un conjunt de bufanda, guants i gorret que en algun moment o altre la mantindran calentona.

Aquí els teniu, de color verd. Estic segura que el verd li escaurà d'allò més :-)

Jen i Miquel, tot desitjant-vos que el naixement de la vostra filla sigui un dels moments més preuats de la vostra vida, us transcric uns versos de Lourdes Huanqui, del increïble llibre "Quadern d'una espera"

"Així, a poc a poc, sense fer-nos mal,

aniràs abocant-te a aquest món nostre

i el teu primer gemec

es confondrà amb el meu goig i el meu plor.

Després, reposaràs el cap sobre el meu pit

i tornarem a ser una sola cosa,

tot el dolor deixat enrere

a canvi de la dolcesa i la tebior

del teu primer contacte"

____________

"El temps s'ha aturat.

Mentrestant,

el teu pare exulta d'alegria.

Mirant-me amb una tendresa infinita,

em diu:

- Gràcies, mare."

Sóc una negada ...

per a temes informàtics, ho reconec.
Avui he aconseguit posar els traductors de català-castellà i català-anglès, que feia temps que perseguia.
Paulina m'ha donat el link dels traductors de la Generalitat, però m'ha costat entendre on ho havia de col·locar perquè funcionés.
ODIO els codis html i similars ... que no poden parlar de manera senzilla i clara i en un llenguatge entendible per als neòfits de la informàtica??
Que ja tenim una edat ...

Per cert, encara em falta trobar com posar unes banderetes (per exemple) en comptes de aquest logo horrorós que hi ha ... temps al temps

Per cert també, avui marxo a Dublin per passar el cap de setmana ... sense nens ni marit !

Per fi arriba el bon temps ...

i amb ell, el primer dels regals de bebé per aquesta temporada.

Es un patró de Debbie Bliss, del llibre "Special knits".

Com que ara ve de gust anar fresquet, he triat un cotó de Katia que queda supersuau i és molt agradable de teixir.


L'Eva, que és moreneta, moreneta, quedarà guapíssima amb aquest color!

TANTES COSES ...

Sembla mentida, però quan perds l'hàbit de postejar, van passant els dies i els mesos sense ser conscient de les coses que han anat passant i has deixat d'explicar.

Des del darrer post, doncs moltes coses i entre elles una escapadeta a París amb un parell d'amigues de BK i per acabar-ho d'arrodonir la Béa (una ex BK), ens va portar a un magatzem de llanes i després de visita per París ... què més es pot demanar.

La visita a La Droguerie, era un dels objectius de la mini-escapada i aquest és el meu botí particular

Vaig comprar llana per a fer una bufanda molt original tota feta d'I-CORD, un kimono de bebé i una altra bufanda amb fulles teixides als extrems ... suposo que aquesta tardor-hivern sortiran a la llum.

Ara mateix estic enfeinada amb molts jerseiets per a nadons, concretament 5 ... i és que hi ha un veritable Baby-Boom !!

Després han arribat les vacances de Setmana Santa, que he aprofitat per descansar molt i molt.

I ara toca tornar a la normalitat de la feina, la família, els amics, les quedades (fa setmanes que no apareixo) ... i la mitja, perquè espero que aquest proper hivern sigui una mica més "hivern" i puguem posar-nos més llana al damunt.

TANGRAM

Teixir aquesta monada de La Droguerie per una nena que encara no ha nascut i que es dirà Marta, m'ha fet pensar ens el Tàngram. En Jan i l'Ona en tenen un per fer a l'escola i un altre de viatge petit d'aquells que donen als nens alguna (ja poques) companyia aèrea, una bona manera d'estar entretinguts.

Aquest jerseiet, l'he fet en un plis plas perquè el punt d'arròs m'encanta de teixir i a més el tacte és molt suau. L'he teixit amb dos tipus de llana, alpaca i cotonet per donar-li més cos. Els botonets són una monada. Que hagi pogut fer aquest conjunt ho he d'agraïr a la Hanna que, molt amablement, em va portar la llana i el llibre de Montpellier tot dedicant una estona de les seves vacances de Nadal. Gràcies Hanna !!

I aquí el resultat final, ara només falta que neixi la Marta i que d'aquí uns mesos el pugui estrenar.

QUINA LENTITUD

Noi, no sé què em passa però suposo que m'he quedat una mica empatxada de tant teixir pels regals Nadal que ara m'ho prenc amb calma ...



Tinc coses començades a punt d'acabar

- Un jerseiet amb caputxa de La Droguerie - ACABAT

- Un jersei pel Jan que estic acabant i patint perquè no sé si faré curt de llana, agrrrrr



Tinc coses començades que no sé quan acabaré

- El famós KIRI que no m'hi acabo de posar

- Un jersey per l'Ona que he d'acabar perquè sinó l'any vinent es convertirà en regal per algú altre i tampoc és això



Tinc projectes pendents de començar

- Uns mitjons amb una llana preciosa que la Betty em va comprar a Alemanya

- Un jersey per la meva neboda de 4 mesos que com no m'afanyi també faré curt de llana

- Un "Stormwater shawl" amb una llana de seda i "seacell" que fa una olor a mar increïble

- Tinc llana NORO (6 troques) i m'he de pensar què fer amb ella

- Tinc una llana DEBBIE BLISS vermella amb la que estic pensant de fer mitons o alguna bufanda



Tinc a la ment

- Una RUFFLES per la meva germana

- Un jersei d'estiu preciós que hi ha en una de les revistes de Debbie Bliss per a la primavera estiu



I per fi, ja he acabat aquest conjunt per al meu nebot Adrià ... però, em sembla que és un pèl curt de mànigues i per acabar-ho d'arrodonir no li passa pel cap (quina cagada, hauria d'haver fet l'hombro obert amb botons) però tot es pot arreglar, oi ??

MEME

Doncs la Noe també m'ha deixat el relleu d'un "meme" en el qual us he d'explicar 5 coses sobre mi que no sapigueu ... buff

1 - Quan tenia una setmana, vaig volar per primera vegada (si no comptem quan anava ben còmode a la panxona de la mare) amb avió per anar cap a Palma de Mallorca ... vaig organitzar un sarau tant important que vaig sortir a la premsa local amb el titular "Un paquete muy delicado", es veu que no vaig parar de plorar en tot el viatge
2 - Als onze anys vaig anar al cinema a veure "Psicosis" i vaig quedar tant traumatitzada que les àvies amb monyo em terroritzaven !
3 - Una de les coses més boniques que he vist ha estat una Aurora Boreal
4 - La xocolata negra és un dels plaers més intensos amb els que deleito el meu paladar
5 - He donat la volta al món tres vegades i en total he trepitjat més de 35 països ... un repte personal que espero millorar

PATRO GENÈRIC PER A MITJONS

No, no us espanteu ... jo no tinc prou experiència per fer un patró gerèric per a mitjons que et permeti fer qualsevol tipus de mitjó per a qualsevol tipus de peu ... a anys llum estic jo !!

Però a la web de Kate Gilbert podeu trobar-ho. M'ha semblat molt interessant i sobretot et dona les pautes clares per a fer mitjons en general i no per un patró en concret com molts dels exemples que surten a internet.
L'única pega és que està en anglès! A les novates, espero que ens ajudi si ens volem apuntar al sockapalooza 4, com ha apuntat la Betty.

NADAL A L'ARGENTINA

Doncs sí, com es deixava entreveure a l'anterior post, aquestes festes de Nadal, les hem passat lluny de casa. I hem triat un destí molt especial, l'ARGENTINA, un país increïble que ens ha sorprès molt positivament ... tresors naturals que no tenen preu, una gent fantàstica, simpàtica, amable, sempre pendent que no et falti res i un gran futur per endavant.
Hem visitat Buenos Aires, una ciutat preciosa de debò amb grans avingudes i barris molt acollidors i entranyables ... el tango mmmm, fascinant. S'ha de veure en directe per a poder captar la sensualitat i passió que els ballarins posen en aquest ball, jo vaig flipar!

Aquests no són professionals, però ho van fer molt bé :-)

Caminito

Després vam anar a Iguazú, increïbles cascades en plena selva. I sí, hi havia aigua i molta, tant a les cascades com de pluja perquè cada mitja horeta, un ruixadet per refrescar-nos.

Següent parada, San Carlos de Bariloche. En diuen la Suïssa de los Andes. Paissatges increïbles, llacs espectaculars, boscos únics (com el Bosque de los Arrayanes) i cerros des d'on la vista, talla la respiració.

El lloc on vam anar seguidament, te un encant especial, El Calafate. Una catifa d'estepa patagònica et porta, seguint el Lago Argentino, al Parque Nacional de los Glaciares. Un sap què és una glacera, però no es pot imaginar com en són d'imponents, de gegants, de freds, de silenciosos i de sorprenents.
Ets tant, però tant petit al seu costat que no t'atreveixes ni a pensar-ho. El Perito Moreno, l'Upsala, l'Spagazzini, l'Onelli ... no podrem oblidar mai l'impacte que veure'ls ens ha produït.

I la darrera parada, però no per això menys interessant, ha estat Ushuaia i Tierra de Fuego. A Ushuaia vam visitar el penal i amb vaixell ens vam arribar a veure cormorans, lleons marins i pingüins magallanics ... haguéssiu hagut de veure el Jan i l'Ona com reien amb els pingüins, són talment petits personatges que semblen tenir converses i reaccions tan humanes com les nostres. També vam visitar el Parque Nacional de Tierra de Fuego i vam agafar el Tren del Fin del Mundo, un tren de fusta a vapor que et porta per l'interior del parc, realment fascinant.

Bé, i ja no us aburriré més amb el viatge. Només dir-vos que el tema de les llanes no va quedar a l'oblit, a Buenos Aires no vaig poder visitar la calle de las tejedoras (llàstima perquè Vik m'hagués acompanyat, però jo tenia l'agenda molt apretada i ella compromisos familiars, lògicament) però a Bariloche, gràcies a les indicacions de Manuela, vaig trobar una botiga espectacular "Lanas Argentinas" amb una venedora simpatiquíssima. Allà em vaig firar amb una llana gruixuda d'ovella per a fer uns ponxos per a l'Ona i per a mi. També em vaig comprar un xal fet en teler preciós.

REGALS DE NADAL

Sí, sí, ja ho sé ... Nadal ja fa dies que ha passat però amb els preparatius del viatge, no vaig poder ensenyar-vos les bufandes que vaig fer per a la família. Com que aquesta any no passariem les festes amb ells, com a mínim que un petit detall els digués que encara que lluny ens sentíem molt aprop.









La bufanda de l'esquerra l'ha rebut la meva cunyada, la central el meu sogre i la de la dreta el meu cunyat. Les dues primeres són de Persones llanes i la última éstà feta de les llanes Katia que ens van regalar l'any passat.

Només poso aquesta mostra perquè en total van ser 9 bufandes i un gorro, i alguna com la ruffles ja l'heu vist.