dimarts, de setembre 25, 2007

Què em passa amb el rosa???

Mireu, el rosa mai ha estat el meu color preferit. Sempre l'he trobat "cursi" i gens d'acord amb la meva manera de ser.
Per a mi el verd, amb tota la seva gamma, és un dels colors més bonics. M'inspira una sensació de frescor, de tranquilitat, d'espai ... quan estic en un bosc o un prat m'agrada seure i contemplar un dels colors més representatius de la natura, m'hi puc estar hores i no em canso mai. Quan en Jan tenia 2 anys encara vivíem en un poblet del Penedès i les tardes del cap de setmana, ens asseiem al pedrís de la porta per berenar i mentre menjava el seu pa amb xocolata, estava pensatiu i observant sense dir ni una paraula i quan li deies "Jan, que mires?" ell deia "A nuvus i a babes veds" (els núvols i els arbres verds). Quan penso en el color verd, em ve al cap aquest record tant especial per a mi.
Després el taronja, els tons caldera, els lilosos i malves són també colors que m'agraden molt.

En fi, tot aquest rotllo era per a dir que he teixit un parell de peces roses, bé, no són ben bé roses, sinó tirant a malva i a més, com veureu a la foto ... sempre amb un toc de verd :-)
Aquí les teniu, un jerseiet per a la meva neboda, la Jana patró de Debbie Bliss i una altre "ruffles" que encara no te destinatari/a però segur que en sortirà algun/a ben aviat.


El davant i el darrera del jersei, es teixeix d'una sola peça i per tant és molt còmode perquè ja t'estalvies un parell de costures. L'acabat de mànigues i davant, és un calat ben fàcil que li dóna un toc molt femení.
La ruffles, ja no té secrets. Fàcil i original.