TANCANT PROJECTES

Des de l'estiu que tenia pendents tres naixements. Dos cosinets que ja van néixer entre juliol i agost i una petita que va néixer ahir ... tot axiò és per al Roger, l'Adrià i l'Emma.

Benvinguts al món !!

Això és el que els hi he teixit

Aquest parell d'hermilles són pel Roger i per l'Adrià

I aquestes cosetes són per l'Emma

HA NASCUT LA JULIA

Doncs si, aquesta és la Júlia, nascuda el divendres 9 de maig a les 19:50 hores.

És petitona (va pesar 3060 gr.) però si la veiessiu com ha agafat el pit de la seva mare ... és increïble veure la desesperació que te quan no pot agafar el pit perquè de vegades no se'n surt a la primera i apareix la seva primera frustració a la vida. Plora desconsoladament fins que poc a poc i amb molta paciència la seva boqueta aconsegueix xuclar amb tota la força de la que és capaç el pit de la seva mare i es veu així calmada la seva angoixa que la transforma de cop en una criatura relaxada, tranquil·la i feliç.

Aquestes estones que estat amb elles, m'han fet reviure la felicitat que jo ja vaig tenir quan van néixer en Jan i l'Ona ...

L'Ona no s'ha separat de mi per no perdre's ni un moment de la seva cosineta. Ha estat pendent d'ella en tot moment, fent-li petons i abraçades, intentant donar-li el xumet, convencent la meva germana perquè li deixés canviar els bolquers (cosa que no va aconseguir) i agafant-la a la mínima oportunitat que tenia. Fins hi tot la nit que m'he quedat a dormir a l'hospital, l'Ona també s'ha volgut quedar ... o sigui que podeu imaginar com hem dormit totes dues en un d'aquells sofàs per les visites que es converteix en llit per l'acompanyant. Bé, l'Ona ha dormit de conya i jo amb un pam de llit i sense poder moure'm ni un mil·límetre en tota la nit. Però ella s'ho ha passat tant bé que ha valgut la pena :-))

Júlia i Ona

Aquesta és la panereta que he preparat per la Júlia

La panera

La manteta

Uns peücs que li van molt grans!! Lacy Dasy bootees de Zoë Mellor

Matinee coat de Debiee Bliss Merceditas de Zoë Mellor

He utilitzat un cotó preciós i molt gustós de treballar "Ornaghi Filati Gong" que vaig comprar a Andorra a principis d'any.

I ara, a esperar que creixi que la seva tieta encara li ha de fer molts jerseiets, peücs, gorrets, bufandes ....

Per la NOA

Ja fa dies que va néixer la NOA, una nena preciosa i menudeta. Els seus pares (novatos, novatos) estan amb ella que no hi caben de felicitat ... és el que ha de ser.

De tota manera, la mare també té ganes de rempendre la vida laboral perquè un primer fill sempre angoixa una mica pel fet que quan plora no saps què te i tot t'espanta. Però això passarà aviat perquè ens anem fent als nostres fills, poc a poc aprens a conèixer el seu plor, la seva ansietat, la seva tristesa, la seva frustració ... tot vol temps.

A la Noa li vaig fer un parell de cosetes, una que ja gairebé no podrà portar (potser aquests dies de pluja ...) i l'altre més estiuenca. Aquí les teniu.

La jaqueta és un model de Debbie Bliss i el jersei de tirantets és un model de PHILDAR. Els detallets blaus havien de ser una mena de boletes de colors que no vaig aconseguir dexifrar com es feien ... hi ha coses que se m'escapen.

L'ONA S'ENYORA ... sniff

Ai mare, ahir em van trucar de l'alberg de La Seu d'Urgell perque parles amb l'Ona ... sembla que te "morriña".

Vam parlar amb ella i nomes sentir-nos la veu es va posar a plorar com una magdalena! Sembla que hi ha unes nenes que marxen cap a casa (una d'elles la seva millor amiga) i ella esta molt trista. Es curios com ja des de ben petits els amics tenen una gran influencia sobre nosaltres.

Nosaltres hem intentat que reflexioni i intenti disfrutar de les colonies ... no se si ho hem aconseguit. Per a ella, ara mateix som els pitjors pares del mon perque no l'anem a buscar! pero ho ha de superar i veure que pot fer coses per ella mateixa.

Segur que li costara entendre-ho, pero espero que al final estigui contenta d'haver superat el repte.

A mes, el Jan esta amb ella i el Miquel i la Nuria (que em consta que l'anima molt) tambe, o sigui que espero que tot plegat ajudi a poder arribar a dimecres (ultim dia de colonies) sense contratemps importants.