Caps de setmana

Cap de setmana 15/16 novembre - Paris

Aquest cap de setmana va ser per a les meves amigues, la Betty, la Nadine i la Luz i per a mi totes soletes.

Divendres a la nit

- Sopar en un restaurant petit i acollidor en un carreró al costat de la Rue Banyolet

- A la Rue de Banyolet el nostre preciós hotel, el Mama Shelter

Dissabte

- Esmorzar amb suc de tarjonja, croissants i melmelades i cafè amb llet ... que més es pot demanar

- Agafem el bus i ens plantem al Salon des idees de Marie Claire

- Visitem La Droguerie

- Un cafè amb la Bea

- Sopar en un preciós bistrot prop de Les Halles

- Mortes però amb la panxona plena i cap a l'hotel ... a alguna li hagués vingut de gust fer una darrera copeta ...

Diumenge

- Deixem les mateles a la "Gare du Nord"

- Marxem cap al barri de "Le Marais"

- Anem a veure paris des de dalt "La Tour Eiffel"

- Correm cap a buscar les maletes i marxem cap a l'aeroport

- Després d'una cua bestial, aconseguim embarcar i arribar cansadíssimes però amb una felicitat al cos ... que no ens la treu ningú !!

Cap de setmana 22/23

- Deixo l'Ona que marxa de campaments

- Després d'unes petites compres amb en Jan ...

- Sofà, cafè amb llet, dinar, pensaments, començo uns "dashings" per un amic que fa anys

- Joan marxa a un slàlom

- M'empasso un parell de pel·licules de santa claus, rens màgics que volen i tota mena de miracles nadalencs

- més sofà

- Acabo els "Dashing"

- Arriba l'Ona de campaments

- Em preparo mentalment per començar el dilluns ... el més dur del cap de setmana

Però feliç !!

TANCANT PROJECTES

Des de l'estiu que tenia pendents tres naixements. Dos cosinets que ja van néixer entre juliol i agost i una petita que va néixer ahir ... tot axiò és per al Roger, l'Adrià i l'Emma.

Benvinguts al món !!

Això és el que els hi he teixit

Aquest parell d'hermilles són pel Roger i per l'Adrià

I aquestes cosetes són per l'Emma

LES MEVES VACANCES

Quan arribo de vacances, m'envaeixen tota una colla de sentiments que van des de la gratitud perquè tot ha sortit bé, la nostàlgia de saber que potser no tornaré a veure els llocs o les persones que he conegut durant el viatge per però que m'han fet créixer com a persona, la incertesa de pensar si els meus fills recordaran algun dia amb la mateixa intensitat que jo, els moments que hem passat plegats descobrint algun racó de món o la immensa alegria que sento quan l'avió aterra a l'aeroport de Barcelona i sé que sóc a casa ....

Aquest any hem fet un bon viatge, d'aquells que són especialment inoblidables. Us en faig cinc cèntims.

TRANSIBERIÀ

Després de passar 3 dies a Moscou descobrint aquest monstre de ciutat, vam agafar el tren més llarg del món per recórrer aproximadament 9500 kilòmetres fins a Vladivostok. Segurament a alguns us semblarà una bogeria però ha estat una experiència fantàstica, perquè la vida i l'aventura està dintre del tren, compartint amb els viatgers des del menjar fins les històries de les nostres vides i a les parades on tots els passatgers baixen per estirar les cames i comprar menjar i begudes per continuar el viatge. Hem fet dues parades, la primera de dos dies a la capital de la Sibèria, Novosibirsk i la segona a Irkustk per visitar la zona del Llac Baikal. En el darrer tram vam conèixer una senyora que ens va convidar a casa seva, a 70 km. de Vladivostok, on ens va rebre tota la seva família i ens va oferir un sopar fantàstic i el privilegi de gaudir d'una sauna a l'estil rus, una gent encantadora que esperem retrobar algun dia a casa nostra.

Vladivostok

Llac Baikal

KOREA DEL NORD

Per viatjar des de Vladivostok a Pyongyang, vam haver de volar amb Air Koryo (tota una aventura) perquè la frontera per terra està tancada.

Korea del Nord és un altre món, la seva població viu aillada de la resta del món sota un estricte règim comunista al més pur estil soviètic. Només arribar, vam haver de deixar els mòbils a l'aeroport (estan prohibits) i ens esperaven tres persones que no ens van deixar ni un minut sols en els sis dies que vam ser al país. La seva màxima preocupació era que coneguéssim tots i cadascun dels monuments que va fer erigir el gran lider i alliberador de la nació koreana Kim il Sung, ja mort però president etern del país, ara governat pel seu fill. No van escatimar cap detall referent a les mides, el pes, la data d'inauguració, els materials utilitzats ... informacions sense cap interés.

Per a nosaltres el més important era conèixer com era la vida d'aquella gent, però malahuradament això no va ser possible perquè no deixen que cap estranger es barregi amb ells i pugui establir cap tipus de conversa. Pots intuïr alguna cosa quan viatges cap al sud i recorres amb la vista i des del cotxe les zones camperoles, la gent camina pels camins i vorals de l'autopista amb l'aspecte cansat però segueixen endavant perquè les seves famílies puguin menjar l'arròs amb el que els paguen la seva feina ... les petjades que la feina duríssima als camps d'arròs o cereals els ha deixat al rostre i al cos és molt evident però cap comentari negatiu per part dels guies, que ens pintaven l'existència d'aquesta gent com la millor que es pot tenir gràcies sobretot a la benevolència del gran lider.

També he de dir que vam visitar llocs preciosos, com les muntanyes de MYONGYAN o la zona sud de KAESONG on encara es conserven temples budistes extraordinaris i on la natura és realment esplèndida.

A la capital les coses semblen diferents perquè no et porten més enllà del perímetre que els interessa que vegis, darrera d'aquesta línea però hi ha d'haver la cara negativa d'un país i d'un règim en vies d'extinció.

Kaesong

Detall temple budista

Zona desmilitaritzada

Pyongyang

BEIJING

Només tres dies però suficients per tenir una primera presa de contacte amb aquesta ciutat extraordinària amb milers d'anys d'història. La Gran Muralla, la Ciutat Prohibida, les tombes Ming ... tot això amanit amb els darrers dies de les olimpíades 2008, van fer acabar el nostre viatge amb el desig de conèixer la Xina amb més calma i profunditat o sigui, que algun dia tornarem.

La ciutat prohibida

La Gran Muralla

Us podria explicar mil coses més, però això ja no seria un "post" sinó un "missal" :-))

PENDENT

Ja fa un any, en una de les nostres visites a Persones Llanes, l'Ona em va fer comprar una troca de Lorna's laces sock yarn. Li va encantar només veure-la i volia que li fés una bufanda ... amb només una troca vaig pensar que tenia que ser alguna cosa curteta, que li anés bé per un vespre d'estiu fresquet o per començaments de la tardor.

Finalment, hem decidit que li agradava això que sembla un Gruyere, ple de forats per tot arreu!

RELAX

Quantes coses han passat des del darrer post, la més trista ha estat la mort del meu pare ara fa gairebé un mes. Només el temps pot fer que aquest buit que ara patim, de mica en mica es vagi convertint en un record alegre dels bons moments que tots plegats hem viscut.

Necessitavem prendre distància amb el dolor i intentar retrobar una mica de pau i repòs. Formentera és potser un dels pocs paradisos que queden a la Mediterrània, gens d'enrenou, platges de sorra blanca i aigües transparents, sargantanes autòctones per tot arreu, cales solitàries per a trobar-se un mateix ... i tanta pau.

Hem estat a "Es Caló" , una petita cala situada al nordest de l'illa, a la Platja de Tramuntana. És el segon any que hi anem i la veritat és que crec que serem fixes per molts anys ... hi ha veterans que fa 15 i 20 anys que hi van ... sense interrupció. Alguna cosa deu tenir Formentera perquè et quedis atrapat d'aquesta manera oi?

Els matins començaven amb un bon esmorçar, torrades amb sobrassada, ensaïmada, després sessió de platja i banys de sol acompanyats d'un dinar, alguns dies lleugers altres massa complets... cap a l'hostal a fer una bona migdiada, una dutxa i a seure una estona gaudint d'un bon llibre o fent mitja mentre gaudeixes de la posta de sol més bonica de l'illa, que en el moment que es pon el sol, tots els que hem contemplat l'espectacle, no ens podem estar d'aplaudir i emocionar-nos per uns moments. Per acabar el dia, un "pa amb coses", plat típic de "Can Rafalet". Què més es pot demanar?

Els nens han passat uns dies molt divertits, a "Ses platgetes" l'Ona ha aprofitat per fer-se un "bany de fang" que l'ha deixat ben empastifada, però es això és el que li ha agradat ja des de ben petita, embrutar-se tant com sigui possible, de fet, és així com s'experimenta i s'apren no?

No han parat de pescar crancs, be, pescar-los però per deixar-los anar després. Amb el seu salabre i molta paciència han capturat exemplars ben macos, mireu, mireu ...

Els dimecres i diumenges a la tarda, hi ha mercat artesanal a "La Mola". Aqüarel·les, braçalets i collarets fets amb tota mena de materials, roba per a grans i petits ... pintors, artesans del vidre, de la fusta, dels metalls, de la pell ... i un no acabar de petites coses fetes a mà.

No em vaig poder resistir a aquest collaret fet amb lli i fil de coure, el trobo preciós.

I és clar, com es pot marxar de vacances sense alguna feineta per fer? Aprofitant els mils tons de blau d'aquest mar espectadular vaig recordar que tenia una llana que m'anava perfecte. No us passa que segons el color que esteu veient fa que sentiu coses diferents? d'això en parla la cromoteràpia.

Doncs als colors del mar, el so de les ones i l'olor inconfusible amb que em regalava la natura, s'hi va afegir el plaer de sentir fluïr a través dels meus dits aquesta llana tant bonica i suau i veure la meva família al meu costat ... "Carpe diem" em vaig dir i em vaig sentir la persona més feliç del món.

Uns mitjons ... però sóc tant lenta fent-los que espero que quan arribi l'hivern els hagi acabat, sinó, potser que torni a Formentera per tornar a agafar aire i inspiració, fer un sprint i acabar-los.

És un patró bàsic, que per començar, ja en tinc prou. La llana "Sock 100% superwash merino" SHIBUIKNITS

HA NASCUT LA JULIA

Doncs si, aquesta és la Júlia, nascuda el divendres 9 de maig a les 19:50 hores.

És petitona (va pesar 3060 gr.) però si la veiessiu com ha agafat el pit de la seva mare ... és increïble veure la desesperació que te quan no pot agafar el pit perquè de vegades no se'n surt a la primera i apareix la seva primera frustració a la vida. Plora desconsoladament fins que poc a poc i amb molta paciència la seva boqueta aconsegueix xuclar amb tota la força de la que és capaç el pit de la seva mare i es veu així calmada la seva angoixa que la transforma de cop en una criatura relaxada, tranquil·la i feliç.

Aquestes estones que estat amb elles, m'han fet reviure la felicitat que jo ja vaig tenir quan van néixer en Jan i l'Ona ...

L'Ona no s'ha separat de mi per no perdre's ni un moment de la seva cosineta. Ha estat pendent d'ella en tot moment, fent-li petons i abraçades, intentant donar-li el xumet, convencent la meva germana perquè li deixés canviar els bolquers (cosa que no va aconseguir) i agafant-la a la mínima oportunitat que tenia. Fins hi tot la nit que m'he quedat a dormir a l'hospital, l'Ona també s'ha volgut quedar ... o sigui que podeu imaginar com hem dormit totes dues en un d'aquells sofàs per les visites que es converteix en llit per l'acompanyant. Bé, l'Ona ha dormit de conya i jo amb un pam de llit i sense poder moure'm ni un mil·límetre en tota la nit. Però ella s'ho ha passat tant bé que ha valgut la pena :-))

Júlia i Ona

Aquesta és la panereta que he preparat per la Júlia

La panera

La manteta

Uns peücs que li van molt grans!! Lacy Dasy bootees de Zoë Mellor

Matinee coat de Debiee Bliss Merceditas de Zoë Mellor

He utilitzat un cotó preciós i molt gustós de treballar "Ornaghi Filati Gong" que vaig comprar a Andorra a principis d'any.

I ara, a esperar que creixi que la seva tieta encara li ha de fer molts jerseiets, peücs, gorrets, bufandes ....

Per la NOA

Ja fa dies que va néixer la NOA, una nena preciosa i menudeta. Els seus pares (novatos, novatos) estan amb ella que no hi caben de felicitat ... és el que ha de ser.

De tota manera, la mare també té ganes de rempendre la vida laboral perquè un primer fill sempre angoixa una mica pel fet que quan plora no saps què te i tot t'espanta. Però això passarà aviat perquè ens anem fent als nostres fills, poc a poc aprens a conèixer el seu plor, la seva ansietat, la seva tristesa, la seva frustració ... tot vol temps.

A la Noa li vaig fer un parell de cosetes, una que ja gairebé no podrà portar (potser aquests dies de pluja ...) i l'altre més estiuenca. Aquí les teniu.

La jaqueta és un model de Debbie Bliss i el jersei de tirantets és un model de PHILDAR. Els detallets blaus havien de ser una mena de boletes de colors que no vaig aconseguir dexifrar com es feien ... hi ha coses que se m'escapen.