dimarts, maig 08, 2012

TEIXINT EL 2012

No hi ha temps per a fer seguir totes i cadascuna de les noves tecnologies que tenim a l'abast ... blog, twitter, facebook ... deixaria de viure el que vull viure si ho pretengués !
Per tant, he pensat d'anar posant les peces que vaig teixint per tenir-les endreçadetes.

 Paris by Veera Valimaki
 Décalage by Julie Hoover
 Different lines by Veera Valimaki
 Camp out fingerless mitts
 Fortnight by Jared Flood
  Étole by La Droguerie
De moment això és tot ...

dissabte, desembre 17, 2011

GINZA, ODAIBA i SHIBUYA

Ahir vam caminar molt, molt, però vull dir molt!

Vam començar pel barri de Ginza, un barri elegant, ple de botigues de luxe però d'altres també normals. Vam començar per la intersecció dels carrers Chuo i Harumi on hi ha exemples de l'arquitectura de Ginza com són els magatzems Mitsukoshi i la torre del rellotge Wako on hi ha la seu dels rellotges Seiko. També vam visitar el Sony building, on vam veure totes les novetats, càmeres, auriculars, mp3, ordinadors ... i jo què sé!


Torre del rellotge Wako
Sony building

Després vam anar cap al barri d'Odaiba on hi ha el Museu Nacional de la Ciència i la innovació. Odaiba és un barri amb una arquitectura molt innovadora i edificis singulars. 



Museu de la ciència

Juagava a futbol!
Al final del dia i ja vespre, vam anar a parar a Shibuya, un barri on els joves són els protagonistes. Espectacular la sortida del metro on la gent queda per sortir, al peu de l'estatua del Hachi-ko, un gos molt famós perquè cada dia anava a l'estació a buscar el seu amo, però un dia l'amo va morir d'un infart i el gos va seguir anant-hi fins que va morir.



 
Després d'això, no podem dir ni fava!

divendres, desembre 16, 2011

YOKOHAMA 1

Vam arribar a Tokio dimarts a matí, però tot i que semblava que teniem tot un dia per endavant ... al final se'ns va fer molt curt.
Un cop instal·lats a l'hotel, que per arribar-hi ja va ser tot una odissea, vam sortir a fer un vol i a menjar una mica.
Aquí a Japó, gairebé a tot arreu volen cash, res de VISA, així que ens vam trobar sense cash, amb un caixer que només donava diners si la visa estava expedida al Japó i una oficina de canvi on et foten els calés amb la comissió que et cobren ... en fi, si voliem menjar ja sabiem el què!

O sigui que entre una cosa i l'altra ja es van fer les 6 de la tarda i el jet lack ens va passar factura. Vam anar a dormir però a les tres de la matinada ja estavem amb uns ulls com unes taronges, però s'havia d'anar agafant el ritme.
A les 7 del matí ja ens hem llevat i hem anat a esmorzar ....OMG! quin esmorzar:
Sopa de Miso, amanida, arròs blanc amb cogombrets amb vinagre, peix ... i una cosa que es diu NATO que encara no m'he atrevit a provar però ho faré! Jo encantada de la vida!
El Joan s'ha trobat amb uns croissants fastigosos, un cafè amb llet horrorós i margarina de peix (els que el coneixeu podeu imaginar-vos la cara que ha fet), sort que encara hi havia una mica de melmelada ... patirà molt!

Després d'esmorzar hem anat a buscar un amic seu i hem enfilat cap a Yokohama. Yokohama és la segona ciutat amb més població del Japó, uns 3.310.000 habitants i està situada al sud de Tokio a uns 30 kilòmetres de distància.
Només arribar vam anar a visitar la Landmark Tower Sky Garden, de 273 metres d'alçada i des d'on tens una prespectiva de 360º de la ciutat.



Vistes de Yokohama des de la Landmark Tower
Després ja vam enfilar cap a l'estadi del Yokohama International Nissan Stadium on es juga el FIFA World Cup Club ... a veure la semifinal entre el Barça i el Al-Sadd SC i ja en sabeu el resultat, 4-0 a favor del Barça, gols de Adriano (2), Keita (1) i Maxwell (1). 
La veritat és que l'espectacle va ser a les grades perquè no us podeu imaginar l'afició que tenen pel Barça aquests Japonesos, és increïble! Ara, només tenien a la boca el nom de "Messi" i en aquest partit no el van veure marcar, però l'adoren ... i qui no!


Ubicació afició blaugrana



Ara tenim una parell de dies per explorar Tokio!






divendres, desembre 09, 2011

COMPTE ENRERA

Sembla mentida que faci tres anys que no escric ni una ratlla al blog !!!

Ara l'ocasió s'ho val i així família, amics i coneguts, ens podreu seguir en la nostra petita escapada a dues ciutats del Japó Tokio i Yokohama ...

Comença el compte enrera ... marxem el dimarts 13

dijous, novembre 27, 2008

Caps de setmana

Cap de setmana 15/16 novembre - Paris
Aquest cap de setmana va ser per a les meves amigues, la Betty, la Nadine i la Luz i per a mi totes soletes.

Divendres a la nit
- Sopar en un restaurant petit i acollidor en un carreró al costat de la Rue Banyolet
- A la Rue de Banyolet el nostre preciós hotel, el Mama Shelter

Dissabte
- Esmorzar amb suc de tarjonja, croissants i melmelades i cafè amb llet ... que més es pot demanar
- Agafem el bus i ens plantem al Salon des idees de Marie Claire
- Visitem La Droguerie
- Un cafè amb la Bea
- Sopar en un preciós bistrot prop de Les Halles
- Mortes però amb la panxona plena i cap a l'hotel ... a alguna li hagués vingut de gust fer una darrera copeta ...

Diumenge
- Deixem les mateles a la "Gare du Nord"
- Marxem cap al barri de "Le Marais"
- Anem a veure paris des de dalt "La Tour Eiffel"
- Correm cap a buscar les maletes i marxem cap a l'aeroport
- Després d'una cua bestial, aconseguim embarcar i arribar cansadíssimes però amb una felicitat al cos ... que no ens la treu ningú !!


Cap de setmana 22/23

- Deixo l'Ona que marxa de campaments
- Després d'unes petites compres amb en Jan ...
- Sofà, cafè amb llet, dinar, pensaments, començo uns "dashings" per un amic que fa anys
- Joan marxa a un slàlom
- M'empasso un parell de pel·licules de santa claus, rens màgics que volen i tota mena de miracles nadalencs
- més sofà
- Acabo els "Dashing"
- Arriba l'Ona de campaments
- Em preparo mentalment per començar el dilluns ... el més dur del cap de setmana

Però feliç !!



diumenge, octubre 05, 2008

TANCANT PROJECTES

Des de l'estiu que tenia pendents tres naixements. Dos cosinets que ja van néixer entre juliol i agost i una petita que va néixer ahir ... tot axiò és per al Roger, l'Adrià i l'Emma.

Benvinguts al món !!


Això és el que els hi he teixit


Aquest parell d'hermilles són pel Roger i per l'Adrià





I aquestes cosetes són per l'Emma


dimecres, setembre 03, 2008

LES MEVES VACANCES

Quan arribo de vacances, m'envaeixen tota una colla de sentiments que van des de la gratitud perquè tot ha sortit bé, la nostàlgia de saber que potser no tornaré a veure els llocs o les persones que he conegut durant el viatge per però que m'han fet créixer com a persona, la incertesa de pensar si els meus fills recordaran algun dia amb la mateixa intensitat que jo, els moments que hem passat plegats descobrint algun racó de món o la immensa alegria que sento quan l'avió aterra a l'aeroport de Barcelona i sé que sóc a casa ....

Aquest any hem fet un bon viatge, d'aquells que són especialment inoblidables. Us en faig cinc cèntims.


TRANSIBERIÀ

Després de passar 3 dies a Moscou descobrint aquest monstre de ciutat, vam agafar el tren més llarg del món per recórrer aproximadament 9500 kilòmetres fins a Vladivostok. Segurament a alguns us semblarà una bogeria però ha estat una experiència fantàstica, perquè la vida i l'aventura està dintre del tren, compartint amb els viatgers des del menjar fins les històries de les nostres vides i a les parades on tots els passatgers baixen per estirar les cames i comprar menjar i begudes per continuar el viatge. Hem fet dues parades, la primera de dos dies a la capital de la Sibèria, Novosibirsk i la segona a Irkustk per visitar la zona del Llac Baikal. En el darrer tram vam conèixer una senyora que ens va convidar a casa seva, a 70 km. de Vladivostok, on ens va rebre tota la seva família i ens va oferir un sopar fantàstic i el privilegi de gaudir d'una sauna a l'estil rus, una gent encantadora que esperem retrobar algun dia a casa nostra.

Vladivostok


Llac Baikal

KOREA DEL NORD

Per viatjar des de Vladivostok a Pyongyang, vam haver de volar amb Air Koryo (tota una aventura) perquè la frontera per terra està tancada.

Korea del Nord és un altre món, la seva població viu aillada de la resta del món sota un estricte règim comunista al més pur estil soviètic. Només arribar, vam haver de deixar els mòbils a l'aeroport (estan prohibits) i ens esperaven tres persones que no ens van deixar ni un minut sols en els sis dies que vam ser al país. La seva màxima preocupació era que coneguéssim tots i cadascun dels monuments que va fer erigir el gran lider i alliberador de la nació koreana Kim il Sung, ja mort però president etern del país, ara governat pel seu fill. No van escatimar cap detall referent a les mides, el pes, la data d'inauguració, els materials utilitzats ... informacions sense cap interés.

Per a nosaltres el més important era conèixer com era la vida d'aquella gent, però malahuradament això no va ser possible perquè no deixen que cap estranger es barregi amb ells i pugui establir cap tipus de conversa. Pots intuïr alguna cosa quan viatges cap al sud i recorres amb la vista i des del cotxe les zones camperoles, la gent camina pels camins i vorals de l'autopista amb l'aspecte cansat però segueixen endavant perquè les seves famílies puguin menjar l'arròs amb el que els paguen la seva feina ... les petjades que la feina duríssima als camps d'arròs o cereals els ha deixat al rostre i al cos és molt evident però cap comentari negatiu per part dels guies, que ens pintaven l'existència d'aquesta gent com la millor que es pot tenir gràcies sobretot a la benevolència del gran lider.

També he de dir que vam visitar llocs preciosos, com les muntanyes de MYONGYAN o la zona sud de KAESONG on encara es conserven temples budistes extraordinaris i on la natura és realment esplèndida.

A la capital les coses semblen diferents perquè no et porten més enllà del perímetre que els interessa que vegis, darrera d'aquesta línea però hi ha d'haver la cara negativa d'un país i d'un règim en vies d'extinció.

Kaesong

Detall temple budista


Zona desmilitaritzada

Pyongyang

BEIJING

Només tres dies però suficients per tenir una primera presa de contacte amb aquesta ciutat extraordinària amb milers d'anys d'història. La Gran Muralla, la Ciutat Prohibida, les tombes Ming ... tot això amanit amb els darrers dies de les olimpíades 2008, van fer acabar el nostre viatge amb el desig de conèixer la Xina amb més calma i profunditat o sigui, que algun dia tornarem.


La ciutat prohibida


La Gran Muralla


Us podria explicar mil coses més, però això ja no seria un "post" sinó un "missal" :-))