dissabte, de juliol 29, 2006

L'ONA S'ENYORA ... sniff

Ai mare, ahir em van trucar de l'alberg de La Seu d'Urgell perque parles amb l'Ona ... sembla que te "morriña".

Vam parlar amb ella i nomes sentir-nos la veu es va posar a plorar com una magdalena! Sembla que hi ha unes nenes que marxen cap a casa (una d'elles la seva millor amiga) i ella esta molt trista. Es curios com ja des de ben petits els amics tenen una gran influencia sobre nosaltres.

Nosaltres hem intentat que reflexioni i intenti disfrutar de les colonies ... no se si ho hem aconseguit. Per a ella, ara mateix som els pitjors pares del mon perque no l'anem a buscar! pero ho ha de superar i veure que pot fer coses per ella mateixa.

Segur que li costara entendre-ho, pero espero que al final estigui contenta d'haver superat el repte.

A mes, el Jan esta amb ella i el Miquel i la Nuria (que em consta que l'anima molt) tambe, o sigui que espero que tot plegat ajudi a poder arribar a dimecres (ultim dia de colonies) sense contratemps importants.

3 comentaris:

maluena ha dit...

AY Pobreta l´Ona! Bueno, ahora es cuestión de esperar al miércoles y en cuanto llegue, darle muchos besos y abrazos, no?

Danni ha dit...

Oh.. que pena! Pobrecita!
Carme, no sufres, la Ona es muy enrollada y hara nuevos amigas de seguida. An final, le dara pena de irse a casa. A ver si la traes a una de las quedadas..!
UNa abrazada

nadine ha dit...

Pobreta ona!!!! però estant tan acompanyada, segur que no s'ho passa tan malament i al final no voldrà tornar!!! segur que l'any que ve repeteix!!!