dimecres, de setembre 03, 2008

LES MEVES VACANCES

Quan arribo de vacances, m'envaeixen tota una colla de sentiments que van des de la gratitud perquè tot ha sortit bé, la nostàlgia de saber que potser no tornaré a veure els llocs o les persones que he conegut durant el viatge per però que m'han fet créixer com a persona, la incertesa de pensar si els meus fills recordaran algun dia amb la mateixa intensitat que jo, els moments que hem passat plegats descobrint algun racó de món o la immensa alegria que sento quan l'avió aterra a l'aeroport de Barcelona i sé que sóc a casa ....

Aquest any hem fet un bon viatge, d'aquells que són especialment inoblidables. Us en faig cinc cèntims.


TRANSIBERIÀ

Després de passar 3 dies a Moscou descobrint aquest monstre de ciutat, vam agafar el tren més llarg del món per recórrer aproximadament 9500 kilòmetres fins a Vladivostok. Segurament a alguns us semblarà una bogeria però ha estat una experiència fantàstica, perquè la vida i l'aventura està dintre del tren, compartint amb els viatgers des del menjar fins les històries de les nostres vides i a les parades on tots els passatgers baixen per estirar les cames i comprar menjar i begudes per continuar el viatge. Hem fet dues parades, la primera de dos dies a la capital de la Sibèria, Novosibirsk i la segona a Irkustk per visitar la zona del Llac Baikal. En el darrer tram vam conèixer una senyora que ens va convidar a casa seva, a 70 km. de Vladivostok, on ens va rebre tota la seva família i ens va oferir un sopar fantàstic i el privilegi de gaudir d'una sauna a l'estil rus, una gent encantadora que esperem retrobar algun dia a casa nostra.

Vladivostok


Llac Baikal

KOREA DEL NORD

Per viatjar des de Vladivostok a Pyongyang, vam haver de volar amb Air Koryo (tota una aventura) perquè la frontera per terra està tancada.

Korea del Nord és un altre món, la seva població viu aillada de la resta del món sota un estricte règim comunista al més pur estil soviètic. Només arribar, vam haver de deixar els mòbils a l'aeroport (estan prohibits) i ens esperaven tres persones que no ens van deixar ni un minut sols en els sis dies que vam ser al país. La seva màxima preocupació era que coneguéssim tots i cadascun dels monuments que va fer erigir el gran lider i alliberador de la nació koreana Kim il Sung, ja mort però president etern del país, ara governat pel seu fill. No van escatimar cap detall referent a les mides, el pes, la data d'inauguració, els materials utilitzats ... informacions sense cap interés.

Per a nosaltres el més important era conèixer com era la vida d'aquella gent, però malahuradament això no va ser possible perquè no deixen que cap estranger es barregi amb ells i pugui establir cap tipus de conversa. Pots intuïr alguna cosa quan viatges cap al sud i recorres amb la vista i des del cotxe les zones camperoles, la gent camina pels camins i vorals de l'autopista amb l'aspecte cansat però segueixen endavant perquè les seves famílies puguin menjar l'arròs amb el que els paguen la seva feina ... les petjades que la feina duríssima als camps d'arròs o cereals els ha deixat al rostre i al cos és molt evident però cap comentari negatiu per part dels guies, que ens pintaven l'existència d'aquesta gent com la millor que es pot tenir gràcies sobretot a la benevolència del gran lider.

També he de dir que vam visitar llocs preciosos, com les muntanyes de MYONGYAN o la zona sud de KAESONG on encara es conserven temples budistes extraordinaris i on la natura és realment esplèndida.

A la capital les coses semblen diferents perquè no et porten més enllà del perímetre que els interessa que vegis, darrera d'aquesta línea però hi ha d'haver la cara negativa d'un país i d'un règim en vies d'extinció.

Kaesong

Detall temple budista


Zona desmilitaritzada

Pyongyang

BEIJING

Només tres dies però suficients per tenir una primera presa de contacte amb aquesta ciutat extraordinària amb milers d'anys d'història. La Gran Muralla, la Ciutat Prohibida, les tombes Ming ... tot això amanit amb els darrers dies de les olimpíades 2008, van fer acabar el nostre viatge amb el desig de conèixer la Xina amb més calma i profunditat o sigui, que algun dia tornarem.


La ciutat prohibida


La Gran Muralla


Us podria explicar mil coses més, però això ja no seria un "post" sinó un "missal" :-))


3 comentaris:

betta ha dit...

quina passada! m'haureu d'ensenyar a dissenyar viatges! :)

pel Jan i l'Ona devia ser una experiència Corea del Nord... jo encara me'n recordo de la meva visita a la Rumania del Ceaucescu quan tenia 12 anys!

Anònim ha dit...

siii! pot ser m'apunto al proper que organitzeu! je je

Elbereth ha dit...

De verdad crées que a tus hijos se les va a olvidar nada de las sensaciones tan intensísimas que provoca viajar? Te has fijado en la cara de tu hija mirando al militar?...jajaja, que maravillosas las fotos que nos permiten conservar momentos tan estupendos! Me alegro de tu vuelta, de que todo haya salido bien y de que te traigas la retina y el corazón llenos de tanta cosa buena. Un abrazo y bienvenida a tu vida de nuevo!