NORO-NORO

Divendres, per fi, em van arribar dues revistes NORO que vaig encarregar ... son una passada!
Aquí us en deixo un tastet.

La llana que vaig encarregar sembla que esta esgotada, espero que m'arribi abans de l'invern!

L'ONA S'ENYORA ... sniff

Ai mare, ahir em van trucar de l'alberg de La Seu d'Urgell perque parles amb l'Ona ... sembla que te "morriña".

Vam parlar amb ella i nomes sentir-nos la veu es va posar a plorar com una magdalena! Sembla que hi ha unes nenes que marxen cap a casa (una d'elles la seva millor amiga) i ella esta molt trista. Es curios com ja des de ben petits els amics tenen una gran influencia sobre nosaltres.

Nosaltres hem intentat que reflexioni i intenti disfrutar de les colonies ... no se si ho hem aconseguit. Per a ella, ara mateix som els pitjors pares del mon perque no l'anem a buscar! pero ho ha de superar i veure que pot fer coses per ella mateixa.

Segur que li costara entendre-ho, pero espero que al final estigui contenta d'haver superat el repte.

A mes, el Jan esta amb ella i el Miquel i la Nuria (que em consta que l'anima molt) tambe, o sigui que espero que tot plegat ajudi a poder arribar a dimecres (ultim dia de colonies) sense contratemps importants.

Així em vaig passar la tarda ... amb el kiri "dale que te pego"!
Pero amb l'aire condicionat i fresqueta

Sense trobades i sense nens!!

Ahir tampoc vaig tenir trobada, quina llastima! Eren les 22 hores quan arribavem a casa.
Vam anar a portar els nens a La Seu d'Urgell ... estaran de colonies fins el dia 2 d'agost ..... yujuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
Estic tant acostumada a estar amb ells i anar amunt i avall tot el dia que no se si sabre fer alguna cosa sense aquell "ai, que he d'anar a buscar els nens!".
Sembla mentida, no fa ni un dia que son fora i ja et venen al cap les seves veus i caretes i et preguntes que deuen estar fent, si els agradara el menjar, si s'enyoraran (segur que no ... quina pregunta) i quina una en deuen estar fent, sobretot l'Ona que es un terratremol i no para quieta ni dormint!
En fi, intentare gaudir de la setmaneta, anar al cinema, a sopar (no penso cuinar cap diaaaa), trobar-me amb bons amics i sobretot passar molt temps amb la meva mitja tarongeta :-)

Sniff, sniff, i jo sense trobada

Oh, quina pena! Ahir no vaig poder anar a la trobada knitera ... de fet si que hi vaig anar, pero nomes m'hi vaig quedar mitja hora.
Vaig veure la Paulina i la Jen i la resta ... les veure a la cronica (afanya't Betty).
Espero poder venir la setmana vinent. Mentrestant, anire avançant cosetes.

COMPTE ! La llana produeix addicció

Deu meu, no ho hagues dit mai, pero estic segura que la llana produeix addiccio.
Sera l'olor? Seran els colors? Sera el tacte? ... no ho se, pero del que si estic segura es que quan entres a una botiga de llana t'hi deixaries el sou !

I aixo vaig fer ( pero no tot, que he de marxar de vacances!) dimarts passat quan vaig anar a Persones Llanes. Havia vist el Miquel amb una llana feta de saris preciosa pero molt gruixuda, ideal per a fer algun coixi o el que estava teixint ell, una bossa-regal per posar-hi un ampolla de vi. Tambe havia vist la Danni teixint una bufanda que la podeu veure al blog de Barcelona knits, preciosa, que era una mica mes prima. Finalment vaig veure una bufanda que li van regalar a la Nadine amb una llana que encara era mes prima que la primera i em vaig decantar per aquesta. És preciosa i molt original, abradable al tacte i multicolor ... en fare tambe alguna bufanda, fulard o similar.
Despres em vaig quedar una llana de coto negre per fer un xal amb manigues i, aixo no es tot, quina casualitat que havia arribat la llana de Lorna's laces ... ohhhh quina meravella ! Em vaig quedar una troca de color verd increible. I si al final no se que fer, cap problema, a l'envoltori de la troca hi ha el patro per fer un "Easy Pie-Wedge Shawl"!

Aqui les teniu, no son una preciositat?

Pero que us penseu que ja en tinc prou ... doncs no. Dimecres vaig fer una comanda per internet i he comprar un parell de revistes i llana NORO. Mireu si soc previsora, no voldria que arribes l'hivern i jo sense llanes. Quan m'arribin ja us les ensenyare.

(Accents omesos per facilitar la traduccio)

Acabant projectes

Tinc el blog una mica abandonat ... ara a l'estiu fa una mica de mandra posar-se a fer qualsevol cosa, per petita que sigui. Tinc ganes d'arribar a casa, fer deu minutets de migdiada, fer mitja, llegir ... pero no tinc temps per a tot perque tambe he d'anar a buscar els nens, fer el berenar, el sopar, preparar les coses per dema i el dia se m'escapa entre els dits.

Aqui teniu els meus primers mitjons ja acabats. Estic contenta i molt agraïda a les companyes de Barcelona knits per la seva paciencia. La veritat es que portava a les esquenes molts i molts jerseis, pero mai m'havia plantejat fer mitjons i la veritat es que ha estat tota un descobriment. La Llum els mira amb deteniment, si els agafa ...!

Pero no abandono els jerseis, sobretot si son per a nens petits. Aquest es el darrer que he fet. Es per a una petitona que es dira Eva i que m'ha fet correr una mica, perque no estava previst que naixes fins a finals d'agost. L'Eva sembla que te moltes ganes de sortir ... potser es la calor. Espero que li agradi aquest jerseiet i amb la llana que m'ha sobrat li fare uns peuquets.

Ara m'he de tornar a posar les piles perque tinc com cinc nadons mes a la vista i la mes important sera la meva nebodeta que naixera a l'octubre i es dira Jana. Li he de triar alguna cosa ben especial.

I el Kiri, tampoc el tinc abandonat, vaig fent poc a poc i tinc unes 5 o 6 repeticions fetes ... jo crec que abans de marxar de vacances l'haure acabat.

En fi, de moment aixo es tot.

(Accents omesos per facilitar la traduccio)