RUFFLES, segona part

Be, la ruffles està força avançada ... i es més fàcil del què em pensava, entretiguda, això sí però no pas difícil.
La llana potser és una mica primeta però vaja la faré suficientment llarga per poder donar-li un parell de voltes al coll i que abrigui tant com sigui possible.

EXPERIMENT "RUFFLES"

Renoi divendres, quin escàndol!

Vaig anar al metge i en sortir vaig veure que tenia temps d'arribar-me a Persones Llanes ... i fer-los la guitza perquè ja eren tres quarts de dues del migdia!

En fi, hi anava per comprar una llana per fer una bufanda Ruffles per la meva neboda Marta (el seu regal de Nadal). Em vaig decidir per unes troques de Lorna's Laces xipejades en taronja, fucsia i vermell que crec que li agradaran, jo la trobo molt divertida. Com que duia les instruccions (en anglès) per començar la ruffles, li vaig demanar ajuda a la Jen perquè era una mica complicat i allà mateix la vaig començar. Primer em vaig espantar perquè semblava que no li agafava el punt. A casa i ja més tranquil·la la cosa ja va anar millor tot i que la vaig desfer una desena de vegades però al final semblava que anava agafant forma i aquí la teniu. Hores d'ara ja la tinc ben avançada demà penjo la foto



La Hanna m'havia portat el seu llibre de "La Droguerie" perquè li vaig demanar per fer alguna coseta pels nadons que tinc esperant ... sembla que tothom s'ha posat d'acord per parir a la mateixa temporada??? Hanna, mil gràcies! i en Miquel me'l va anar a buscar a casa.
Allà mateix ja li vaig donar un primer cop d'ull i vaig decidir que la primera cosa a fer seria un kimono amb alpaca ... oh !!! quin blau més preciós vaig triar quan el comenci us en poso la foto ràpidament.

Aquest estiu, a Noruèga, concretament a Kirkeness, vaig comprar una llana d'alpaca a la qual ja li he trobat destinatari. El Pol (nét de la meva amiga Conxita) tindrà una bufanda moníssima que també he vist al llibre de "La Droguerie" ... quin suc li trauré.

En fi, ja veieu que no tinc remei ... entro a Persones Llanes per una ruffles i surto amb:
La Lorna's Laces per la ruffles de la Marta
Una Silke Alapca de color blau tipus texà de Garnstudio per una ruffles per a mi (si, per a mi mateixa!)
L'Alpaca del blau preciós per ... (ara no se si per el Pol (veí) o per al d'Avinyonet) ja ho veuré
i ... el llibre de"La Droguerie" préstec de la Hanna

Ara no sé si anar-hi més sovint o moderar-me una mica ... vosaltres què farieu???

COMENÇA LA TARDOR I ELS NOUS PROJECTES

L'estiu ja fa dies que s'ha acabat ... pensar en la tardor em reconforta i em dona pau.
Per a mi és un regal pels sentits i si puc, em relaxo observant com la pluja cau del cel, respirant la olor de la terra mullada i agraïda després de tants dies assedegada, embolicant el meu cos esborronat per la fresqueta que comença a treure el nas, amb alguna llana suau i càlida.
Això és la tardor que fa dies espero, pacient.

Tinc molts projectes començats, alguns acabats i altres esperant el seu torn.
Aquest gorret el vaig fer ahir a la tarda, segur que escalfarà el caparronet d'una nena preciosa que finalment coneixerem aquest proper dissabte.

D'aquí uns dies, veureu un tastet de les bufandes que estic fent per Nadal, perquè la família estigui calentona!

A LAPONIA TAMBÉ TEIXEIXEN ...

I ja fa molts i molts anys!

Una de les coses que els meus ulls buscaven arreu on anavem, era trobar llanes, botigues, tècniques que s'utilitzessin en aquestes terres.

A Tromso (Noruega) va ser el primer lloc on vaig trobar un parell de botigues de llana i on vaig fer la primera compra, tres troques de pura llana verge de color gris ... per fer uns mitjons gruixudets per a l'hivern.

Però el millor encara havia d'arribar ... A Kirkenes, una ciutat (que ja es pot dir ciutat perquè tot el que vam trobar fins aleshores eren poblets petits o quatre cases aïllades) gairebé fronterera amb Rússia, vaig trobar una preciosa botiga on tenien llanes de Garnstudio i alguna altre marca que no recordo. Vaig comprar quatre troques de llana d'Alpaca per fer alguna cosa del llibre de La Droguerie, tant ansiosament esperat! A l'Ona l'hi vaig comprar un kit per a principiants que li va encantar.

Més endavant a INARI, la capital de la cultura Sami, vaig trobar una petita botigueta molt especial. La botiguera parlava Sami i Finlandès i, malgrat no entendren's verbalment, ja sabeu que el llenguatge del cos pot ser molt efectiu. I així va ser, vaig aconseguir entendre que totes les llanes les filava i tenyia ella, em va ensenyar fotografies de casa seva on, utilitzant herbes i minerals aconsegueix omplir de color la seva botiga. Vaig comprar-li un parell de troques una verda i una marró.

I finalment, a les Illes Lofoten, vam anar a veure un assentament viking. Allà no vaig poder comprar llana, obviament, però si que ens van ensenyar els telers que s'utilitzaven a l'època dels vikings.

Podeu veure els pesos (que són pedres) que tensen la llana?

Pel que fa els Sami, també tenen una mena de teler manual, molt petit per teixir unes cintes que adornen els seus vestits, però no tinc foto perquè en el museu està prohibit fer fotos.

I aquesta ha estat el recorregut per la llana que amb 10 dies vaig poder trobar a la Lapònia.