Necessitavem prendre distància amb el dolor i intentar retrobar una mica de pau i repòs. Formentera és potser un dels pocs paradisos que queden a la Mediterrània, gens d'enrenou, platges de sorra blanca i aigües transparents, sargantanes autòctones per tot arreu, cales solitàries per a trobar-se un mateix ... i tanta pau.
Hem estat a "Es Caló" , una petita cala situada al nordest de l'illa, a la Platja de Tramuntana. És el segon any que hi anem i la veritat és que crec que serem fixes per molts anys ... hi ha veterans que fa 15 i 20 anys que hi van ... sense interrupció. Alguna cosa deu tenir Formentera perquè et quedis atrapat d'aquesta manera oi?
Els matins començaven amb un bon esmorçar, torrades amb sobrassada, ensaïmada, després sessió de platja i banys de sol acompanyats d'un dinar, alguns dies lleugers altres massa complets... cap a l'hostal a fer una bona migdiada, una dutxa i a seure una estona gaudint d'un bon llibre o fent mitja mentre gaudeixes de la posta de sol més bonica de l'illa, que en el moment que es pon el sol, tots els que hem contemplat l'espectacle, no ens podem estar d'aplaudir i emocionar-nos per uns moments. Per acabar el dia, un "pa amb coses", plat típic de "Can Rafalet". Què més es pot demanar?
Els nens han passat uns dies molt divertits, a "Ses platgetes" l'Ona ha aprofitat per fer-se un "bany de fang" que l'ha deixat ben empastifada, però es això és el que li ha agradat ja des de ben petita, embrutar-se tant com sigui possible, de fet, és així com s'experimenta i s'apren no?
No han parat de pescar crancs, be, pescar-los però per deixar-los anar després. Amb el seu salabre i molta paciència han capturat exemplars ben macos, mireu, mireu ...
Els dimecres i diumenges a la tarda, hi ha mercat artesanal a "La Mola". Aqüarel·les, braçalets i collarets fets amb tota mena de materials, roba per a grans i petits ... pintors, artesans del vidre, de la fusta, dels metalls, de la pell ... i un no acabar de petites coses fetes a mà.
No em vaig poder resistir a aquest collaret fet amb lli i fil de coure, el trobo preciós.
I és clar, com es pot marxar de vacances sense alguna feineta per fer? Aprofitant els mils tons de blau d'aquest mar espectadular vaig recordar que tenia una llana que m'anava perfecte. No us passa que segons el color que esteu veient fa que sentiu coses diferents? d'això en parla la cromoteràpia.
Doncs als colors del mar, el so de les ones i l'olor inconfusible amb que em regalava la natura, s'hi va afegir el plaer de sentir fluïr a través dels meus dits aquesta llana tant bonica i suau i veure la meva família al meu costat ... "Carpe diem" em vaig dir i em vaig sentir la persona més feliç del món.
És un patró bàsic, que per començar, ja en tinc prou. La llana "Sock 100% superwash merino" SHIBUIKNITS
3 comentaris:
Cariño mío! Menuda temporada de pérdidas...siento muchísimo lo tuyo, muchísimo. Espero que esas preciosas vacaciones te hayan servido para dar un poco de serenidad a tu alma, aunque los duelos hay que vivirlos...
Las fotos son maravillosas, pero la del pie y el calcetín se merece un premio. Un abrazo enorme.
qué difícil és aixó, només ens queda mirar cap endavant.
Hola Carme, quin post tan bonic ens has regalat, moltes gracies!!! Crec que vas molt encertada amb la teva mirada cap a la mort, no amb por però amb si amb aquest coratge i esperança, t'envio una forta abraçada i molta força!!!
Publica un comentari a l'entrada