dilluns, de desembre 03, 2007

Amics i nadons

Sempre hi ha bons amics a qui dedicar una estoneta del nostre temps fent allò que molts encara pensen que és una mica "friki", fer mitja. Per a mi no només és una manera de passar el temps, també és una manera de comunicar i d'expressar alguna cosa. Avui dia l'agraïment sembla que no te cabuda a la nostra atrafegada vida (i no penso pas en l'agraïment per lo material) ... perquè no li agraïm a l'àvia els macarrons que ens ha cuinat un dissabte? perquè no agraïm una abraçada dels nostres fills o de la nostra parella? perquè no agraïm l'amistat?

Doncs per a mi, una bona manera de donar les gràcies per les estones compartides o per paraules d'ànim o per una estona de teatre, per exemple, és teixint alguna cosa per algú i avui els ha tocat el torn a un parell d'amigues de la feina.




Aquestes bufandes estan teixides amb seda feta amb saris reciclats. Per a mi, aquest material és doblement bonic, d'una banda penso en les noies indús que hauran vestit aquests saris i el munt d'històries que hi ha entre els seus fils. De l'altra, el fet que precisament elles puguin viure d'aquesta feina, doncs és un motiu més d'esperança perquè les dones a l'Índia encara ho tenen realment difícil.

I ja tenim un altre nadó en camí, en Mark naixerà d'aquí pocs dies i la seva mare l'espera amb tota la il·lusió del món. Li he fet aquest conjunt de jersei i gorret perquè tot just nèixer es toparà amb un moment molt especial de l'any, però també amb l'estació més freda !!

El llibre de "La Droguerie", és un calaix d'idees precioses per als més petitons. L'he teixit amb una llana merino 100% color gris perla (no s'aprecia gaire), d'Onarghi, comprat a "Persones llanes".

2 comentaris:

Elbereth ha dit...

Pero que será que todo lo que haces me gusta mucho...Ainssss, que ganita tengo yo de estar en la situación de esas amiguitas tuyas, pero yo espero la "espera" con mucha ilusión, eso también vale? jajaja. Publicaron una revista de phildar el año pasado con cosas modernillas y muy monas para bebé, la tienes?

marice ha dit...

Avui per tercera vegada torno a deixar comentari esperant tenir més sort. Volia dir-te que est una super super artísta, fas unes coses molt i molt boniques i que jo tinc la gran sort de tenir aquesta bufandeta que teniu fotografiada. Moltes moltes gràcies va ser un regal únic com est tu.
Maricè