Per a mi és un regal pels sentits i si puc, em relaxo observant com la pluja cau del cel, respirant la olor de la terra mullada i agraïda després de tants dies assedegada, embolicant el meu cos esborronat per la fresqueta que comença a treure el nas, amb alguna llana suau i càlida.
Això és la tardor que fa dies espero, pacient.
Tinc molts projectes començats, alguns acabats i altres esperant el seu torn.
Aquest gorret el vaig fer ahir a la tarda, segur que escalfarà el caparronet d'una nena preciosa que finalment coneixerem aquest proper dissabte.
D'aquí uns dies, veureu un tastet de les bufandes que estic fent per Nadal, perquè la família estigui calentona!
4 comentaris:
que mono! es llana self-stripping? o has anat canviant de cabdell (quina paci`ncia)?
Són dos cabdells diferents però és tant petit que no dóna gaire feina!
que preciosidad Carme.. te ha quedado chulissimo..!
EL otoño es una maravilla..!
Pero que guapísimo el gorro, es lo que presta del frío, la de complementos que puede uno usar eh?...
Publica un comentari a l'entrada