La troca

GINZA, ODAIBA i SHIBUYA

2011-12-17T03:04:00.000+01:00

Ahir vam caminar molt, molt, però vull dir molt!

Vam començar pel barri de Ginza, un barri elegant, ple de botigues de luxe però d'altres també normals. Vam començar per la intersecció dels carrers Chuo i Harumi on hi ha exemples de l'arquitectura de Ginza com són els magatzems Mitsukoshi i la torre del rellotge Wako on hi ha la seu dels rellotges Seiko. També vam visitar el Sony building, on vam veure totes les novetats, càmeres, auriculars, mp3, ordinadors ... i jo què sé!

Torre del rellotge Wako

Sony building

Després vam anar cap al barri d'Odaiba on hi ha el Museu Nacional de la Ciència i la innovació. Odaiba és un barri amb una arquitectura molt innovadora i edificis singulars.

Museu de la ciència

Juagava a futbol!

Al final del dia i ja vespre, vam anar a parar a Shibuya, un barri on els joves són els protagonistes. Espectacular la sortida del metro on la gent queda per sortir, al peu de l'estatua del Hachi-ko, un gos molt famós perquè cada dia anava a l'estació a buscar el seu amo, però un dia l'amo va morir d'un infart i el gos va seguir anant-hi fins que va morir.

Després d'això, no podem dir ni fava!

YOKOHAMA 1

2011-12-16T02:39:00.000+01:00

Vam arribar a Tokio dimarts a matí, però tot i que semblava que teniem tot un dia per endavant ... al final se'ns va fer molt curt.
Un cop instal·lats a l'hotel, que per arribar-hi ja va ser tot una odissea, vam sortir a fer un vol i a menjar una mica.
Aquí a Japó, gairebé a tot arreu volen cash, res de VISA, així que ens vam trobar sense cash, amb un caixer que només donava diners si la visa estava expedida al Japó i una oficina de canvi on et foten els calés amb la comissió que et cobren ... en fi, si voliem menjar ja sabiem el què!

O sigui que entre una cosa i l'altra ja es van fer les 6 de la tarda i el jet lack ens va passar factura. Vam anar a dormir però a les tres de la matinada ja estavem amb uns ulls com unes taronges, però s'havia d'anar agafant el ritme.
A les 7 del matí ja ens hem llevat i hem anat a esmorzar ....OMG! quin esmorzar:
Sopa de Miso, amanida, arròs blanc amb cogombrets amb vinagre, peix ... i una cosa que es diu NATO que encara no m'he atrevit a provar però ho faré! Jo encantada de la vida!
El Joan s'ha trobat amb uns croissants fastigosos, un cafè amb llet horrorós i margarina de peix (els que el coneixeu podeu imaginar-vos la cara que ha fet), sort que encara hi havia una mica de melmelada ... patirà molt!

Després d'esmorzar hem anat a buscar un amic seu i hem enfilat cap a Yokohama. Yokohama és la segona ciutat amb més població del Japó, uns 3.310.000 habitants i està situada al sud de Tokio a uns 30 kilòmetres de distància.
Només arribar vam anar a visitar la Landmark Tower Sky Garden, de 273 metres d'alçada i des d'on tens una prespectiva de 360º de la ciutat.

Vistes de Yokohama des de la Landmark Tower

Després ja vam enfilar cap a l'estadi del Yokohama International Nissan Stadium on es juga el FIFA World Cup Club ... a veure la semifinal entre el Barça i el Al-Sadd SC i ja en sabeu el resultat, 4-0 a favor del Barça, gols de Adriano (2), Keita (1) i Maxwell (1).

La veritat és que l'espectacle va ser a les grades perquè no us podeu imaginar l'afició que tenen pel Barça aquests Japonesos, és increïble! Ara, només tenien a la boca el nom de "Messi" i en aquest partit no el van veure marcar, però l'adoren ... i qui no!

Ubicació afició blaugrana

Ara tenim una parell de dies per explorar Tokio!

COMPTE ENRERA

2011-12-09T09:38:00.004+01:00

Sembla mentida que faci tres anys que no escric ni una ratlla al blog !!!

Ara l'ocasió s'ho val i així família, amics i coneguts, ens podreu seguir en la nostra petita escapada a dues ciutats del Japó Tokio i Yokohama ...

Comença el compte enrera ... marxem el dimarts 13

Caps de setmana

2008-11-27T14:58:00.003+01:00

Cap de setmana 15/16 novembre - Paris

Aquest cap de setmana va ser per a les meves amigues, la Betty, la Nadine i la Luz i per a mi totes soletes.

Divendres a la nit

- Sopar en un restaurant petit i acollidor en un carreró al costat de la Rue Banyolet

- A la Rue de Banyolet el nostre preciós hotel, el Mama Shelter

Dissabte

- Esmorzar amb suc de tarjonja, croissants i melmelades i cafè amb llet ... que més es pot demanar

- Agafem el bus i ens plantem al Salon des idees de Marie Claire

- Visitem La Droguerie

- Un cafè amb la Bea

- Sopar en un preciós bistrot prop de Les Halles

- Mortes però amb la panxona plena i cap a l'hotel ... a alguna li hagués vingut de gust fer una darrera copeta ...

Diumenge

- Deixem les mateles a la "Gare du Nord"

- Marxem cap al barri de "Le Marais"

- Anem a veure paris des de dalt "La Tour Eiffel"

- Correm cap a buscar les maletes i marxem cap a l'aeroport

- Després d'una cua bestial, aconseguim embarcar i arribar cansadíssimes però amb una felicitat al cos ... que no ens la treu ningú !!

Cap de setmana 22/23

- Deixo l'Ona que marxa de campaments

- Després d'unes petites compres amb en Jan ...

- Sofà, cafè amb llet, dinar, pensaments, començo uns "dashings" per un amic que fa anys

- Joan marxa a un slàlom

- M'empasso un parell de pel·licules de santa claus, rens màgics que volen i tota mena de miracles nadalencs

- més sofà

- Acabo els "Dashing"

- Arriba l'Ona de campaments

- Em preparo mentalment per començar el dilluns ... el més dur del cap de setmana

Però feliç !!

TANCANT PROJECTES

2008-10-05T13:52:00.008+02:00

Des de l'estiu que tenia pendents tres naixements. Dos cosinets que ja van néixer entre juliol i agost i una petita que va néixer ahir ... tot axiò és per al Roger, l'Adrià i l'Emma.

Benvinguts al món !!

Això és el que els hi he teixit

Aquest parell d'hermilles són pel Roger i per l'Adrià

I aquestes cosetes són per l'Emma

LES MEVES VACANCES

2008-09-03T11:55:00.018+02:00

Quan arribo de vacances, m'envaeixen tota una colla de sentiments que van des de la gratitud perquè tot ha sortit bé, la nostàlgia de saber que potser no tornaré a veure els llocs o les persones que he conegut durant el viatge per però que m'han fet créixer com a persona, la incertesa de pensar si els meus fills recordaran algun dia amb la mateixa intensitat que jo, els moments que hem passat plegats descobrint algun racó de món o la immensa alegria que sento quan l'avió aterra a l'aeroport de Barcelona i sé que sóc a casa ....

Aquest any hem fet un bon viatge, d'aquells que són especialment inoblidables. Us en faig cinc cèntims.

TRANSIBERIÀ

Després de passar 3 dies a Moscou descobrint aquest monstre de ciutat, vam agafar el tren més llarg del món per recórrer aproximadament 9500 kilòmetres fins a Vladivostok. Segurament a alguns us semblarà una bogeria però ha estat una experiència fantàstica, perquè la vida i l'aventura està dintre del tren, compartint amb els viatgers des del menjar fins les històries de les nostres vides i a les parades on tots els passatgers baixen per estirar les cames i comprar menjar i begudes per continuar el viatge. Hem fet dues parades, la primera de dos dies a la capital de la Sibèria, Novosibirsk i la segona a Irkustk per visitar la zona del Llac Baikal. En el darrer tram vam conèixer una senyora que ens va convidar a casa seva, a 70 km. de Vladivostok, on ens va rebre tota la seva família i ens va oferir un sopar fantàstic i el privilegi de gaudir d'una sauna a l'estil rus, una gent encantadora que esperem retrobar algun dia a casa nostra.

Vladivostok

Llac Baikal

KOREA DEL NORD

Per viatjar des de Vladivostok a Pyongyang, vam haver de volar amb Air Koryo (tota una aventura) perquè la frontera per terra està tancada.

Korea del Nord és un altre món, la seva població viu aillada de la resta del món sota un estricte règim comunista al més pur estil soviètic. Només arribar, vam haver de deixar els mòbils a l'aeroport (estan prohibits) i ens esperaven tres persones que no ens van deixar ni un minut sols en els sis dies que vam ser al país. La seva màxima preocupació era que coneguéssim tots i cadascun dels monuments que va fer erigir el gran lider i alliberador de la nació koreana Kim il Sung, ja mort però president etern del país, ara governat pel seu fill. No van escatimar cap detall referent a les mides, el pes, la data d'inauguració, els materials utilitzats ... informacions sense cap interés.

Per a nosaltres el més important era conèixer com era la vida d'aquella gent, però malahuradament això no va ser possible perquè no deixen que cap estranger es barregi amb ells i pugui establir cap tipus de conversa. Pots intuïr alguna cosa quan viatges cap al sud i recorres amb la vista i des del cotxe les zones camperoles, la gent camina pels camins i vorals de l'autopista amb l'aspecte cansat però segueixen endavant perquè les seves famílies puguin menjar l'arròs amb el que els paguen la seva feina ... les petjades que la feina duríssima als camps d'arròs o cereals els ha deixat al rostre i al cos és molt evident però cap comentari negatiu per part dels guies, que ens pintaven l'existència d'aquesta gent com la millor que es pot tenir gràcies sobretot a la benevolència del gran lider.

També he de dir que vam visitar llocs preciosos, com les muntanyes de MYONGYAN o la zona sud de KAESONG on encara es conserven temples budistes extraordinaris i on la natura és realment esplèndida.

A la capital les coses semblen diferents perquè no et porten més enllà del perímetre que els interessa que vegis, darrera d'aquesta línea però hi ha d'haver la cara negativa d'un país i d'un règim en vies d'extinció.

Kaesong

Detall temple budista

Zona desmilitaritzada

Pyongyang

BEIJING

Només tres dies però suficients per tenir una primera presa de contacte amb aquesta ciutat extraordinària amb milers d'anys d'història. La Gran Muralla, la Ciutat Prohibida, les tombes Ming ... tot això amanit amb els darrers dies de les olimpíades 2008, van fer acabar el nostre viatge amb el desig de conèixer la Xina amb més calma i profunditat o sigui, que algun dia tornarem.

La ciutat prohibida

La Gran Muralla

Us podria explicar mil coses més, però això ja no seria un "post" sinó un "missal" :-))

PENDENT

2008-07-14T09:10:00.002+02:00

Ja fa un any, en una de les nostres visites a Persones Llanes, l'Ona em va fer comprar una troca de Lorna's laces sock yarn. Li va encantar només veure-la i volia que li fés una bufanda ... amb només una troca vaig pensar que tenia que ser alguna cosa curteta, que li anés bé per un vespre d'estiu fresquet o per començaments de la tardor.

Finalment, hem decidit que li agradava això que sembla un Gruyere, ple de forats per tot arreu!

RELAX

2008-07-01T19:54:00.011+02:00

Quantes coses han passat des del darrer post, la més trista ha estat la mort del meu pare ara fa gairebé un mes. Només el temps pot fer que aquest buit que ara patim, de mica en mica es vagi convertint en un record alegre dels bons moments que tots plegats hem viscut.

Necessitavem prendre distància amb el dolor i intentar retrobar una mica de pau i repòs. Formentera és potser un dels pocs paradisos que queden a la Mediterrània, gens d'enrenou, platges de sorra blanca i aigües transparents, sargantanes autòctones per tot arreu, cales solitàries per a trobar-se un mateix ... i tanta pau.

Hem estat a "Es Caló" , una petita cala situada al nordest de l'illa, a la Platja de Tramuntana. És el segon any que hi anem i la veritat és que crec que serem fixes per molts anys ... hi ha veterans que fa 15 i 20 anys que hi van ... sense interrupció. Alguna cosa deu tenir Formentera perquè et quedis atrapat d'aquesta manera oi?

Els matins començaven amb un bon esmorçar, torrades amb sobrassada, ensaïmada, després sessió de platja i banys de sol acompanyats d'un dinar, alguns dies lleugers altres massa complets... cap a l'hostal a fer una bona migdiada, una dutxa i a seure una estona gaudint d'un bon llibre o fent mitja mentre gaudeixes de la posta de sol més bonica de l'illa, que en el moment que es pon el sol, tots els que hem contemplat l'espectacle, no ens podem estar d'aplaudir i emocionar-nos per uns moments. Per acabar el dia, un "pa amb coses", plat típic de "Can Rafalet". Què més es pot demanar?

Els nens han passat uns dies molt divertits, a "Ses platgetes" l'Ona ha aprofitat per fer-se un "bany de fang" que l'ha deixat ben empastifada, però es això és el que li ha agradat ja des de ben petita, embrutar-se tant com sigui possible, de fet, és així com s'experimenta i s'apren no?

No han parat de pescar crancs, be, pescar-los però per deixar-los anar després. Amb el seu salabre i molta paciència han capturat exemplars ben macos, mireu, mireu ...

Els dimecres i diumenges a la tarda, hi ha mercat artesanal a "La Mola". Aqüarel·les, braçalets i collarets fets amb tota mena de materials, roba per a grans i petits ... pintors, artesans del vidre, de la fusta, dels metalls, de la pell ... i un no acabar de petites coses fetes a mà.

No em vaig poder resistir a aquest collaret fet amb lli i fil de coure, el trobo preciós.

I és clar, com es pot marxar de vacances sense alguna feineta per fer? Aprofitant els mils tons de blau d'aquest mar espectadular vaig recordar que tenia una llana que m'anava perfecte. No us passa que segons el color que esteu veient fa que sentiu coses diferents? d'això en parla la cromoteràpia.

Doncs als colors del mar, el so de les ones i l'olor inconfusible amb que em regalava la natura, s'hi va afegir el plaer de sentir fluïr a través dels meus dits aquesta llana tant bonica i suau i veure la meva família al meu costat ... "Carpe diem" em vaig dir i em vaig sentir la persona més feliç del món.

Uns mitjons ... però sóc tant lenta fent-los que espero que quan arribi l'hivern els hagi acabat, sinó, potser que torni a Formentera per tornar a agafar aire i inspiració, fer un sprint i acabar-los.

És un patró bàsic, que per començar, ja en tinc prou. La llana "Sock 100% superwash merino" SHIBUIKNITS

HA NASCUT LA JULIA

2008-05-14T10:31:00.011+02:00

Doncs si, aquesta és la Júlia, nascuda el divendres 9 de maig a les 19:50 hores.

És petitona (va pesar 3060 gr.) però si la veiessiu com ha agafat el pit de la seva mare ... és increïble veure la desesperació que te quan no pot agafar el pit perquè de vegades no se'n surt a la primera i apareix la seva primera frustració a la vida. Plora desconsoladament fins que poc a poc i amb molta paciència la seva boqueta aconsegueix xuclar amb tota la força de la que és capaç el pit de la seva mare i es veu així calmada la seva angoixa que la transforma de cop en una criatura relaxada, tranquil·la i feliç.

Aquestes estones que estat amb elles, m'han fet reviure la felicitat que jo ja vaig tenir quan van néixer en Jan i l'Ona ...

L'Ona no s'ha separat de mi per no perdre's ni un moment de la seva cosineta. Ha estat pendent d'ella en tot moment, fent-li petons i abraçades, intentant donar-li el xumet, convencent la meva germana perquè li deixés canviar els bolquers (cosa que no va aconseguir) i agafant-la a la mínima oportunitat que tenia. Fins hi tot la nit que m'he quedat a dormir a l'hospital, l'Ona també s'ha volgut quedar ... o sigui que podeu imaginar com hem dormit totes dues en un d'aquells sofàs per les visites que es converteix en llit per l'acompanyant. Bé, l'Ona ha dormit de conya i jo amb un pam de llit i sense poder moure'm ni un mil·límetre en tota la nit. Però ella s'ho ha passat tant bé que ha valgut la pena :-))

Júlia i Ona

Aquesta és la panereta que he preparat per la Júlia

La panera

La manteta

Uns peücs que li van molt grans!! Lacy Dasy bootees de Zoë Mellor

Matinee coat de Debiee Bliss Merceditas de Zoë Mellor

He utilitzat un cotó preciós i molt gustós de treballar "Ornaghi Filati Gong" que vaig comprar a Andorra a principis d'any.

I ara, a esperar que creixi que la seva tieta encara li ha de fer molts jerseiets, peücs, gorrets, bufandes ....

Per la NOA

2008-04-18T10:42:00.005+02:00

Ja fa dies que va néixer la NOA, una nena preciosa i menudeta. Els seus pares (novatos, novatos) estan amb ella que no hi caben de felicitat ... és el que ha de ser.

De tota manera, la mare també té ganes de rempendre la vida laboral perquè un primer fill sempre angoixa una mica pel fet que quan plora no saps què te i tot t'espanta. Però això passarà aviat perquè ens anem fent als nostres fills, poc a poc aprens a conèixer el seu plor, la seva ansietat, la seva tristesa, la seva frustració ... tot vol temps.

A la Noa li vaig fer un parell de cosetes, una que ja gairebé no podrà portar (potser aquests dies de pluja ...) i l'altre més estiuenca. Aquí les teniu.

La jaqueta és un model de Debbie Bliss i el jersei de tirantets és un model de PHILDAR. Els detallets blaus havien de ser una mena de boletes de colors que no vaig aconseguir dexifrar com es feien ... hi ha coses que se m'escapen.

PREMI

2008-02-11T19:02:00.003+01:00

La veritat és que no m'esperava que mai ningú triés el meu blog com un dels seus, diguem que preferits, perquè és evident que la tria no és gens fàcil. Aquesta persona és l'Elbereth, una noia asturiana que estima la seva terra tant com jo la meva, que li encanta tocar fils i agulles i llanes i patrons tant com jo, que te unes mans de fada i cuina com els àngels ... i jo no :-(( i que sembla que la conegui de tota la vida. Doncs a ella, que fa l'esforç de llegir-me en una llengua que no és la seva i que em regala comentaris als meus posts, el més sincer dels meus agraïments.

I com que les normes són les normes, doncs a cumplir-les.

Un dels blogs meus blogs preferits, és el de Nadine. No sé com definir-la però m'encanta el que escriu perquè el seu llenguatge és senzill i en quatre ratlles t'explica allò que cal saber, sense "palla" però amb la sensibilitat que la caracteritza. És supercreativa i experimenta amb tot el que se li posi per davant, ganxet, mitja, costura, manualitats .... està al dia de tot, no se com s'ho fa! en fi, tota una font d'inspiració :-))

També tenim la Hanna. La Hanna és com una mami sense nens (encara, tot arribarà). Si visiteu el seu blog, només veureu roba de bebè i s'ha de dir que PRECIOSA (amb majúscules). Els seus amics, germans, cosins i coneguts deuen estar encantats amb el seu bon gust no només en triar els models que teixeix, hauríeu de veure les llanes i els detalls amb que ho acompanya. Ai quan la Hanna esperi un bebè ... el llistó està altíssim :-)) Ah, m'oblido d'agrair-li les estones que ens regala quan ens explica les seves aventures amb "los obispos" o sigui "las avispas", simplement genials!

Què dir de la Betty ... tot i que fa molt temps que no puc llegir el seu blog (si ho proveu pot ser que el veieu o potser no, és un misteri) les que la coneixem sabem que és una màquina de teixir. Va ser la primera persona que vaig conèixer a les quedades de Barcelona Knits i qui em va engrescar a tenir el meu blog, a fer el meu primer shawl, els meus primers mitjons ... jo crec que les agulles han passat a ser com una prolongació de les seves mans, és una passada ;-)

La Danni, que últimament està moooooolt desconnectada, és un encant de persona. Amb ella he compartit escapadeta a París, una bogeria? Segur que sí, perquè anar a París per comprar llana i llibres de mitja ... no té desperdici, però ens ho vam passar genial.

I el cinquè blog el deixo desert :-))) i per tant incompleixo la darrera norma ... espero no se'm tingui en compte.

I ara les bases del concurs:
Aquest premi te cinc regles importants que transcric literalment del blog de l'Elbereth

A. Debes elegir a cinco blogs que consideres sean merecedores de este premio por su creatividad, diseño, material interesante y aporte a la comunidad bloggera, sin importar su idioma.
B. Cada premio otorgado debe tener el nombre de su autora y el enlace a su blog para que todos lo visiten.
C. Cada premiada, debe exhibir el premio y colocar el nombre y enlace al blog de la persona que la ha premiado.
D. Premiada y premiadora, deben exhibir el enlace de Arte y pico, para que todas sepan el origen de este premio y exhibir estas reglas.

Doncs res, molts petons per a tothom.

AVUI VIATGEM I SOMIEM !!!

2008-02-11T16:49:00.000+01:00

Si senyor, el món ... espectacular :-)
No us agradaria veure tots i cadascun dels països que hi ha en aquesta terra ???
A mi sí, però això és un somni gairebé imposible.
Tot i així, no em queixo pas, només faltaria !!

create your own visited countries map
or vertaling Duits Nederlands

Vacances productives

2008-01-07T13:37:00.000+01:00

Doncs si, tot i que ja treballo des del passat dia 2 de gener, finalment avui han acabat les vacances de Nadal. Els nens demà tornen a l'escola i tot tornarà a la normalitat (gràcies a Déu):-)

Hem aprofitat gairebé una setmana per anar a Andorra. Ens agrada anar-hi, però lluny de les aglomeracions de gent durant aquestes festes. Per això, esquivem les botigues i pujem a la muntanya. M'encanta seure a la vora del foc i veure com a fora cau la neu i amb aquest paisatge idíl·lic, què millor que agafar les agulles?

He de dir però que durant els dies que hi hem estat, no ha caigut ni un floc de neu :-((

Tot i així, mentre els nens gaudien de la poca neu que hi havia, he fet força cosetes, algunes les he acabat i altres han quedat a mitges.

El meu primer clapotis, el vaig començar el novembre. Vaig comprar quatre troques de llana Malabrigo i pel clapotis en vaig utilitzar tres i una miqueta més i com que em sobrava força llana, li vaig fer un beret per l'Ona.

Deprés vaig començar una "Multidirectional diagonal scarf" que encara no està acabada. Per fer-la he agafat una NORO Silk Garden que fa dos anys que tinc i que no sabia què fer amb ella. M'encanta el resultat visual, però crec que no és tant suau com demana una bufanda.

També vaig fer un beret, patró de Rowan "Gemma Beret", que vaig regalar a la meva amiga invisible. Tenia unes troques de mohair que em van anar de fábula. M'ha quedat una mica gran, però te un calat preciós. Crec que amb la llana que m'ha sobrat me'n faré un per a mi.

En fi, tenim tot un any per endavant, per teixir coses boniques per a gent que estimem ... així que, som'hi !!

Amics i nadons

2007-12-03T13:47:00.000+01:00

Sempre hi ha bons amics a qui dedicar una estoneta del nostre temps fent allò que molts encara pensen que és una mica "friki", fer mitja. Per a mi no només és una manera de passar el temps, també és una manera de comunicar i d'expressar alguna cosa. Avui dia l'agraïment sembla que no te cabuda a la nostra atrafegada vida (i no penso pas en l'agraïment per lo material) ... perquè no li agraïm a l'àvia els macarrons que ens ha cuinat un dissabte? perquè no agraïm una abraçada dels nostres fills o de la nostra parella? perquè no agraïm l'amistat?

Doncs per a mi, una bona manera de donar les gràcies per les estones compartides o per paraules d'ànim o per una estona de teatre, per exemple, és teixint alguna cosa per algú i avui els ha tocat el torn a un parell d'amigues de la feina.

Aquestes bufandes estan teixides amb seda feta amb saris reciclats. Per a mi, aquest material és doblement bonic, d'una banda penso en les noies indús que hauran vestit aquests saris i el munt d'històries que hi ha entre els seus fils. De l'altra, el fet que precisament elles puguin viure d'aquesta feina, doncs és un motiu més d'esperança perquè les dones a l'Índia encara ho tenen realment difícil.

I ja tenim un altre nadó en camí, en Mark naixerà d'aquí pocs dies i la seva mare l'espera amb tota la il·lusió del món. Li he fet aquest conjunt de jersei i gorret perquè tot just nèixer es toparà amb un moment molt especial de l'any, però també amb l'estació més freda !!

El llibre de "La Droguerie", és un calaix d'idees precioses per als més petitons. L'he teixit amb una llana merino 100% color gris perla (no s'aprecia gaire), d'Onarghi, comprat a "Persones llanes".

MOLTES COSES

2007-11-15T12:15:00.000+01:00

Primer en Biel, que ja va nèixer fa uns mesos ... a l'Agost i encara tenia pendent de fer-li alguna coseta per aquest ivern, que si seguim així promet ser fresquet.

A mi em costa triar, però finalment em vaig decidir per aquest patró i llana de Debbie Bliss, Cashmerino Aran, molt suau i calentona.

De vegades em pregunto a mi mateixa si em penso que tinc una botiga de llanes i labors o què ... us explico. No em puc resistir a comprar llibres o revistes de punt on hi hagi encara que sigui un sol patró del que m'enamori. El problema és que també m'agrada el patchwork i cosir, així que també en col·lecciono d'aquest tema ... ai senyor quina ruïna !!
Fa cosa d'un mes que vaig rebre aquest parell

Knitting new scarves de Lynne Barr, és increïble i imprescindible, creieu-me. L'autora "reinventa" el concepte clàssic de bufanda. Suposo que per les expertes no us és cap sorpresa, però a mi m'ha impactat la creativitat i la imaginació que despren cadascuna de les bufandes, són supermodernes, M'ENCANTA.

De fet, no m'he pogut resistir a fer la primera bufanda amb una llana que vaig comprar a La Droguerie. Aquí està:

La Lynne Barr, explica que es va inspirar en una alga, la laminària saccharina, més coneguda com "Sugar Kelp" per crear aquesta bufanda... què us sembla?

Doncs res, ja veieu que això promet perquè les penso fer totessssssssss !!!!

Ah, i del llibre de la Joelle Joverson "Last minute Patchwork and Quilted Gifts", encara no he començat res, però li he posat l'ull en un cobrellit que ...

Fins la propera.

Què em passa amb el rosa???

2007-09-25T10:50:00.001+02:00

Mireu, el rosa mai ha estat el meu color preferit. Sempre l'he trobat "cursi" i gens d'acord amb la meva manera de ser.
Per a mi el verd, amb tota la seva gamma, és un dels colors més bonics. M'inspira una sensació de frescor, de tranquilitat, d'espai ... quan estic en un bosc o un prat m'agrada seure i contemplar un dels colors més representatius de la natura, m'hi puc estar hores i no em canso mai. Quan en Jan tenia 2 anys encara vivíem en un poblet del Penedès i les tardes del cap de setmana, ens asseiem al pedrís de la porta per berenar i mentre menjava el seu pa amb xocolata, estava pensatiu i observant sense dir ni una paraula i quan li deies "Jan, que mires?" ell deia "A nuvus i a babes veds" (els núvols i els arbres verds). Quan penso en el color verd, em ve al cap aquest record tant especial per a mi.
Després el taronja, els tons caldera, els lilosos i malves són també colors que m'agraden molt.

En fi, tot aquest rotllo era per a dir que he teixit un parell de peces roses, bé, no són ben bé roses, sinó tirant a malva i a més, com veureu a la foto ... sempre amb un toc de verd :-)
Aquí les teniu, un jerseiet per a la meva neboda, la Jana patró de Debbie Bliss i una altre "ruffles" que encara no te destinatari/a però segur que en sortirà algun/a ben aviat.

El davant i el darrera del jersei, es teixeix d'una sola peça i per tant és molt còmode perquè ja t'estalvies un parell de costures. L'acabat de mànigues i davant, és un calat ben fàcil que li dóna un toc molt femení.

La ruffles, ja no té secrets. Fàcil i original.

NAIXEMENT A LA VISTA

2007-07-20T08:53:00.000+02:00

Doncs si, de nens en neixen durant tot l'any, però a la meva família tenim predilecció perquè neixin a l'estiu ... deu ser que a l'hivern passem més temps a casa no?

El naixement d'una criatura és una de les emocions més intenses de la vida. Jo no canviaria el moment en què vaig parir els meus dos fills, per cap altre, en tot cas aquell moment l'embolicaria amb molta cura amb el plaer d'alletar-los perquè aquest, és el moment més íntim que mai he tingut ni tindré amb els meus nens. Sabeu què? quan els van començar a sortir les dents, jugaven a mossegar-me el mugró i ahhhhh, això feia molt mal :-((((

Bé, no m'allargo més, per una nena que es dirà Joana (néta d'un bon amic meu, en Josep M.), aquest pantaló/jersey d'una peça, model de "La Droguerie". En comptes de posar botons als hombros, he fet unes cadenetes per acabar amb una llaçada. Espero que no sigui gaire llarga perquè tot i que és talla de naixement, el veig una mica curt. També li he fet una bosseta per guardar-lo i així quan creixi, segur que li agradarà veure lo petiteta que va arribar a ser.

Per quan arribi el fred

2007-06-05T22:37:00.000+02:00

La Tura Meave està a punt d'arribar al món ... i malgrat que a Catalunya els nostres hiverns són temperats i gens rigorosos, he pensat que vestidets en tindria per donar i vendre. Per tant, m'he decantat per un conjunt de bufanda, guants i gorret que en algun moment o altre la mantindran calentona.

Aquí els teniu, de color verd. Estic segura que el verd li escaurà d'allò més :-)

Jen i Miquel, tot desitjant-vos que el naixement de la vostra filla sigui un dels moments més preuats de la vostra vida, us transcric uns versos de Lourdes Huanqui, del increïble llibre "Quadern d'una espera"

"Així, a poc a poc, sense fer-nos mal,

aniràs abocant-te a aquest món nostre

i el teu primer gemec

es confondrà amb el meu goig i el meu plor.

Després, reposaràs el cap sobre el meu pit

i tornarem a ser una sola cosa,

tot el dolor deixat enrere

a canvi de la dolcesa i la tebior

del teu primer contacte"

____________

"El temps s'ha aturat.

Mentrestant,

el teu pare exulta d'alegria.

Mirant-me amb una tendresa infinita,

em diu:

- Gràcies, mare."

Sóc una negada ...

2007-05-18T12:57:00.000+02:00

per a temes informàtics, ho reconec.
Avui he aconseguit posar els traductors de català-castellà i català-anglès, que feia temps que perseguia.
Paulina m'ha donat el link dels traductors de la Generalitat, però m'ha costat entendre on ho havia de col·locar perquè funcionés.
ODIO els codis html i similars ... que no poden parlar de manera senzilla i clara i en un llenguatge entendible per als neòfits de la informàtica??
Que ja tenim una edat ...

Per cert, encara em falta trobar com posar unes banderetes (per exemple) en comptes de aquest logo horrorós que hi ha ... temps al temps

Per cert també, avui marxo a Dublin per passar el cap de setmana ... sense nens ni marit !

Per fi arriba el bon temps ...

2007-05-09T12:01:00.000+02:00

i amb ell, el primer dels regals de bebé per aquesta temporada.

Es un patró de Debbie Bliss, del llibre "Special knits".

Com que ara ve de gust anar fresquet, he triat un cotó de Katia que queda supersuau i és molt agradable de teixir.

L'Eva, que és moreneta, moreneta, quedarà guapíssima amb aquest color!

TANTES COSES ...

2007-04-13T13:25:00.000+02:00

Sembla mentida, però quan perds l'hàbit de postejar, van passant els dies i els mesos sense ser conscient de les coses que han anat passant i has deixat d'explicar.

Des del darrer post, doncs moltes coses i entre elles una escapadeta a París amb un parell d'amigues de BK i per acabar-ho d'arrodonir la Béa (una ex BK), ens va portar a un magatzem de llanes i després de visita per París ... què més es pot demanar.

La visita a La Droguerie, era un dels objectius de la mini-escapada i aquest és el meu botí particular

Vaig comprar llana per a fer una bufanda molt original tota feta d'I-CORD, un kimono de bebé i una altra bufanda amb fulles teixides als extrems ... suposo que aquesta tardor-hivern sortiran a la llum.

Ara mateix estic enfeinada amb molts jerseiets per a nadons, concretament 5 ... i és que hi ha un veritable Baby-Boom !!

Després han arribat les vacances de Setmana Santa, que he aprofitat per descansar molt i molt.

I ara toca tornar a la normalitat de la feina, la família, els amics, les quedades (fa setmanes que no apareixo) ... i la mitja, perquè espero que aquest proper hivern sigui una mica més "hivern" i puguem posar-nos més llana al damunt.

TANGRAM

2007-02-15T11:24:00.000+01:00

Teixir aquesta monada de La Droguerie per una nena que encara no ha nascut i que es dirà Marta, m'ha fet pensar ens el Tàngram. En Jan i l'Ona en tenen un per fer a l'escola i un altre de viatge petit d'aquells que donen als nens alguna (ja poques) companyia aèrea, una bona manera d'estar entretinguts.

Aquest jerseiet, l'he fet en un plis plas perquè el punt d'arròs m'encanta de teixir i a més el tacte és molt suau. L'he teixit amb dos tipus de llana, alpaca i cotonet per donar-li més cos. Els botonets són una monada. Que hagi pogut fer aquest conjunt ho he d'agraïr a la Hanna que, molt amablement, em va portar la llana i el llibre de Montpellier tot dedicant una estona de les seves vacances de Nadal. Gràcies Hanna !!

I aquí el resultat final, ara només falta que neixi la Marta i que d'aquí uns mesos el pugui estrenar.

QUINA LENTITUD

2007-02-13T13:51:00.000+01:00

Noi, no sé què em passa però suposo que m'he quedat una mica empatxada de tant teixir pels regals Nadal que ara m'ho prenc amb calma ...

Tinc coses començades a punt d'acabar

- Un jerseiet amb caputxa de La Droguerie - ACABAT

- Un jersei pel Jan que estic acabant i patint perquè no sé si faré curt de llana, agrrrrr

Tinc coses començades que no sé quan acabaré

- El famós KIRI que no m'hi acabo de posar

- Un jersey per l'Ona que he d'acabar perquè sinó l'any vinent es convertirà en regal per algú altre i tampoc és això

Tinc projectes pendents de començar

- Uns mitjons amb una llana preciosa que la Betty em va comprar a Alemanya

- Un jersey per la meva neboda de 4 mesos que com no m'afanyi també faré curt de llana

- Un "Stormwater shawl" amb una llana de seda i "seacell" que fa una olor a mar increïble

- Tinc llana NORO (6 troques) i m'he de pensar què fer amb ella

- Tinc una llana DEBBIE BLISS vermella amb la que estic pensant de fer mitons o alguna bufanda

Tinc a la ment

- Una RUFFLES per la meva germana

- Un jersei d'estiu preciós que hi ha en una de les revistes de Debbie Bliss per a la primavera estiu

I per fi, ja he acabat aquest conjunt per al meu nebot Adrià ... però, em sembla que és un pèl curt de mànigues i per acabar-ho d'arrodonir no li passa pel cap (quina cagada, hauria d'haver fet l'hombro obert amb botons) però tot es pot arreglar, oi ??

MEME

2007-02-06T14:33:00.000+01:00

Doncs la Noe també m'ha deixat el relleu d'un "meme" en el qual us he d'explicar 5 coses sobre mi que no sapigueu ... buff

1 - Quan tenia una setmana, vaig volar per primera vegada (si no comptem quan anava ben còmode a la panxona de la mare) amb avió per anar cap a Palma de Mallorca ... vaig organitzar un sarau tant important que vaig sortir a la premsa local amb el titular "Un paquete muy delicado", es veu que no vaig parar de plorar en tot el viatge
2 - Als onze anys vaig anar al cinema a veure "Psicosis" i vaig quedar tant traumatitzada que les àvies amb monyo em terroritzaven !
3 - Una de les coses més boniques que he vist ha estat una Aurora Boreal
4 - La xocolata negra és un dels plaers més intensos amb els que deleito el meu paladar
5 - He donat la volta al món tres vegades i en total he trepitjat més de 35 països ... un repte personal que espero millorar

PATRO GENÈRIC PER A MITJONS

2007-01-16T14:29:00.000+01:00

No, no us espanteu ... jo no tinc prou experiència per fer un patró gerèric per a mitjons que et permeti fer qualsevol tipus de mitjó per a qualsevol tipus de peu ... a anys llum estic jo !!

Però a la web de Kate Gilbert podeu trobar-ho. M'ha semblat molt interessant i sobretot et dona les pautes clares per a fer mitjons en general i no per un patró en concret com molts dels exemples que surten a internet.
L'única pega és que està en anglès! A les novates, espero que ens ajudi si ens volem apuntar al sockapalooza 4, com ha apuntat la Betty.

NADAL A L'ARGENTINA

2007-01-15T11:01:00.000+01:00

Doncs sí, com es deixava entreveure a l'anterior post, aquestes festes de Nadal, les hem passat lluny de casa. I hem triat un destí molt especial, l'ARGENTINA, un país increïble que ens ha sorprès molt positivament ... tresors naturals que no tenen preu, una gent fantàstica, simpàtica, amable, sempre pendent que no et falti res i un gran futur per endavant.
Hem visitat Buenos Aires, una ciutat preciosa de debò amb grans avingudes i barris molt acollidors i entranyables ... el tango mmmm, fascinant. S'ha de veure en directe per a poder captar la sensualitat i passió que els ballarins posen en aquest ball, jo vaig flipar!

Aquests no són professionals, però ho van fer molt bé :-)

Caminito

Després vam anar a Iguazú, increïbles cascades en plena selva. I sí, hi havia aigua i molta, tant a les cascades com de pluja perquè cada mitja horeta, un ruixadet per refrescar-nos.

Següent parada, San Carlos de Bariloche. En diuen la Suïssa de los Andes. Paissatges increïbles, llacs espectaculars, boscos únics (com el Bosque de los Arrayanes) i cerros des d'on la vista, talla la respiració.

El lloc on vam anar seguidament, te un encant especial, El Calafate. Una catifa d'estepa patagònica et porta, seguint el Lago Argentino, al Parque Nacional de los Glaciares. Un sap què és una glacera, però no es pot imaginar com en són d'imponents, de gegants, de freds, de silenciosos i de sorprenents.
Ets tant, però tant petit al seu costat que no t'atreveixes ni a pensar-ho. El Perito Moreno, l'Upsala, l'Spagazzini, l'Onelli ... no podrem oblidar mai l'impacte que veure'ls ens ha produït.

I la darrera parada, però no per això menys interessant, ha estat Ushuaia i Tierra de Fuego. A Ushuaia vam visitar el penal i amb vaixell ens vam arribar a veure cormorans, lleons marins i pingüins magallanics ... haguéssiu hagut de veure el Jan i l'Ona com reien amb els pingüins, són talment petits personatges que semblen tenir converses i reaccions tan humanes com les nostres. També vam visitar el Parque Nacional de Tierra de Fuego i vam agafar el Tren del Fin del Mundo, un tren de fusta a vapor que et porta per l'interior del parc, realment fascinant.

Bé, i ja no us aburriré més amb el viatge. Només dir-vos que el tema de les llanes no va quedar a l'oblit, a Buenos Aires no vaig poder visitar la calle de las tejedoras (llàstima perquè Vik m'hagués acompanyat, però jo tenia l'agenda molt apretada i ella compromisos familiars, lògicament) però a Bariloche, gràcies a les indicacions de Manuela, vaig trobar una botiga espectacular "Lanas Argentinas" amb una venedora simpatiquíssima. Allà em vaig firar amb una llana gruixuda d'ovella per a fer uns ponxos per a l'Ona i per a mi. També em vaig comprar un xal fet en teler preciós.

REGALS DE NADAL

2007-01-05T19:05:00.000+01:00

Sí, sí, ja ho sé ... Nadal ja fa dies que ha passat però amb els preparatius del viatge, no vaig poder ensenyar-vos les bufandes que vaig fer per a la família. Com que aquesta any no passariem les festes amb ells, com a mínim que un petit detall els digués que encara que lluny ens sentíem molt aprop.

La bufanda de l'esquerra l'ha rebut la meva cunyada, la central el meu sogre i la de la dreta el meu cunyat. Les dues primeres són de Persones llanes i la última éstà feta de les llanes Katia que ens van regalar l'any passat.

Només poso aquesta mostra perquè en total van ser 9 bufandes i un gorro, i alguna com la ruffles ja l'heu vist.

Cap de setmana a BRISTOL

2006-12-04T16:41:00.000+01:00

Després de passar tres estius a Bristol, aquesta ciutat del sud-oest d'Anglaterra és com casa nostra.

Durant tres estius, hi vam passar els mesos d'agost. En Jan i l'Ona van anar a un casal d'estiu de la ciutat per tal de fer una immersió ligüística com cal, sense ningú que parlés la nostra llengua i per tant amb l'obligació de tenir les orelles ben despertes i atentes. El primer any va ser dur, però els dos següents ja ho estaven esperant. Nosaltres mentrestant teniem tot el dia per explorar la ciutat i altres llocs propers.

Els nostres amics M. i M. ens deixaven casa seva mentre ells passaven les seves vacances a França, per tant, era com si de cop i volta ens despertessim en una altra dimensió. La seva casa, les seves coses, el seu jardí, el seu barri, la seva ciutat ... tot era nostre per uns dies.

Ara, feia dos anys que no hi anavem però aquest cap de setmana hem decidit fer-hi una escapadeta. Feia molt, molt fred i a nosaltres ens ha vingut de cop perquè a Barcelona sembla que la tardor ha passat de llarg i l'hivern no acaba d'arribar! Tot està igual però tot és diferent, els nostres amics que ja tenen quatre filles, s'han comprat una casa preciosa perquè l'altre se'ls havia fet petita (quina sort que no viuen a Barcelona, aquí ens hem d'apanyar com sigui perquè no ens podem permetre tenir un pis més gran) i les nenes han crescut molt. La M. no ha passat per bons moments darrerament però és una persona forta i valenta que sap com tirar endavant.
Tot Bristol era guarnit de Nadal i les cases feien olor de pastissets típics d'aquestes dates.

Ha estat un cap de setmana molt especial ... segur que en vindran molts més.

Aquí us deixo una bufanda que li he regalat a la M. ... a Bristol l'hivern és molt llarg.

La bufanda és reversible i podeu trobar el patró aquí. La llana de Persones Llanes .

MÉS NENS - POL's

2006-11-29T11:35:00.000+01:00

Sort que teixir jerseis per a nens, és fàcil i ràpid ... i a ells, tot els hi està bé.

Aquí us deixo la jaqueteta que li he fet al Pol, un preciós nadó de 4 mesos que està rodonet rodonet.

I aquí també el kimono blau per un altre Pol, que només conec per foto però és el nét de la meva amiga Conxita i em consta que també menja molt.

Tots dos models són de "La Droguerie" i ha estat un autèntic plaer teixir-los.

NENS AGRAÏTS !!

2006-11-15T16:03:00.000+01:00

Recordeu el jerseiet de color verd i el gorret a conjunt a ratlles verdes i blanques ???
Doncs aquí els teniu amb la model inclosa, l'Eva, que no sé si riu perquè està contenta d'anar tant calentona o és que els seus pares li estant dient "Lluiiiiissssss"

No està per menjar-se-la ???

VACANCES EN UN VELL MONESTIR A FRANÇA?

2006-11-13T11:41:00.000+01:00

Avui he rebut un missatge que us pot interessar ! Aquí us el deixo

Knitting Holiday
Join us for a week of Rowan Workshops in the Cognac area of France, 9th – 16th June 2007
Tutors Jane Crowfoot and Debbie Abrahams
The venue is Le Vieux Monastere a beautiful old monastery that has been sympathetically converted into luxury accommodation, based in the heart of the Charente Maritime countryside close to Cognac and the ancient Roman town of Saintes it is an idyllic spot. The week of workshops will include Basic Knitwear Design, Fairisle, Intarsia, Beading, Finishing Techniques, Crochet and Feltmaking. There will be time to relax around the swimming pool and sightseeing and shopping trips will be included.
The cost of the holiday is £449, this includes the workshops, full board in luxury accommodation, advertised excursions and airport transfers on specified flights. Ryanair flights from Stanstead to La Rochelle are currently advertised at around £78 return. For full details of the holiday and a booking form please email sue@kangaroo.uk.com We have started taking bookings and space is limited so early booking is advisable, a 25% deposit is payable with the booking and the balance is due at the end of April.
La informació la podeu trobar aquí KANGOROO

D'altra banda, fa pocs dies vaig rebre aquestes dues revistes ROWAN , la Rowan Magazine no. 40 i la Rowan Felted Collection.

Aquestes són algunes de les propostes del Rowan Felted Collection

I aquest és el tastet de la Rowan Magazine no. 40

Tinc ganes de fer algun d'aquests bolsos afelpats, són xulíssims!

KIMONO

2006-11-06T13:03:00.000+01:00

La setmana passada, només arribar de Persones Llanes, vaig començar a mirar quin jersei podia fer amb la preciosa llana d'alpaca que vaig comprar.

Doncs m'he decidit per un "kimono" preciós del llibre de La Droguerie.
Primer vaig començar-lo amb una troca però vaig veure que em quedava molt primet i sense cos i llavors vaig decidir teixir-lo amb dues troques alhora. Ara m'agrada més perquè te la consistència que m'agrada ... el que em fa patir, és que em dona la sensació que pica una mica :-], sort que és jaqueteta i no li ha de tocar la pell; també deixa anar molt pèl, jo no faig més que rascar-me el nas mentre el teixeixo !!!

El kimono es teixeix d'una sola peça, és genial! Ja he fet una màniga (que és la part estreta i llarga) i un troç del davant i del darrera i així és com està

En viu, el color és molt més bonic.

RUFFLES, segona part

2006-10-31T15:50:00.000+01:00

Be, la ruffles està força avançada ... i es més fàcil del què em pensava, entretiguda, això sí però no pas difícil.
La llana potser és una mica primeta però vaja la faré suficientment llarga per poder donar-li un parell de voltes al coll i que abrigui tant com sigui possible.

EXPERIMENT "RUFFLES"

2006-10-29T20:43:00.000+01:00

Renoi divendres, quin escàndol!

Vaig anar al metge i en sortir vaig veure que tenia temps d'arribar-me a Persones Llanes ... i fer-los la guitza perquè ja eren tres quarts de dues del migdia!

En fi, hi anava per comprar una llana per fer una bufanda Ruffles per la meva neboda Marta (el seu regal de Nadal). Em vaig decidir per unes troques de Lorna's Laces xipejades en taronja, fucsia i vermell que crec que li agradaran, jo la trobo molt divertida. Com que duia les instruccions (en anglès) per començar la ruffles, li vaig demanar ajuda a la Jen perquè era una mica complicat i allà mateix la vaig començar. Primer em vaig espantar perquè semblava que no li agafava el punt. A casa i ja més tranquil·la la cosa ja va anar millor tot i que la vaig desfer una desena de vegades però al final semblava que anava agafant forma i aquí la teniu. Hores d'ara ja la tinc ben avançada demà penjo la foto

La Hanna m'havia portat el seu llibre de "La Droguerie" perquè li vaig demanar per fer alguna coseta pels nadons que tinc esperant ... sembla que tothom s'ha posat d'acord per parir a la mateixa temporada??? Hanna, mil gràcies! i en Miquel me'l va anar a buscar a casa.
Allà mateix ja li vaig donar un primer cop d'ull i vaig decidir que la primera cosa a fer seria un kimono amb alpaca ... oh !!! quin blau més preciós vaig triar quan el comenci us en poso la foto ràpidament.

Aquest estiu, a Noruèga, concretament a Kirkeness, vaig comprar una llana d'alpaca a la qual ja li he trobat destinatari. El Pol (nét de la meva amiga Conxita) tindrà una bufanda moníssima que també he vist al llibre de "La Droguerie" ... quin suc li trauré.

En fi, ja veieu que no tinc remei ... entro a Persones Llanes per una ruffles i surto amb:
La Lorna's Laces per la ruffles de la Marta
Una Silke Alapca de color blau tipus texà de Garnstudio per una ruffles per a mi (si, per a mi mateixa!)
L'Alpaca del blau preciós per ... (ara no se si per el Pol (veí) o per al d'Avinyonet) ja ho veuré
i ... el llibre de"La Droguerie" préstec de la Hanna

Ara no sé si anar-hi més sovint o moderar-me una mica ... vosaltres què farieu???

COMENÇA LA TARDOR I ELS NOUS PROJECTES

2006-10-16T11:24:00.000+02:00

L'estiu ja fa dies que s'ha acabat ... pensar en la tardor em reconforta i em dona pau.
Per a mi és un regal pels sentits i si puc, em relaxo observant com la pluja cau del cel, respirant la olor de la terra mullada i agraïda després de tants dies assedegada, embolicant el meu cos esborronat per la fresqueta que comença a treure el nas, amb alguna llana suau i càlida.
Això és la tardor que fa dies espero, pacient.

Tinc molts projectes començats, alguns acabats i altres esperant el seu torn.
Aquest gorret el vaig fer ahir a la tarda, segur que escalfarà el caparronet d'una nena preciosa que finalment coneixerem aquest proper dissabte.

D'aquí uns dies, veureu un tastet de les bufandes que estic fent per Nadal, perquè la família estigui calentona!

A LAPONIA TAMBÉ TEIXEIXEN ...

2006-10-13T11:46:00.000+02:00

I ja fa molts i molts anys!

Una de les coses que els meus ulls buscaven arreu on anavem, era trobar llanes, botigues, tècniques que s'utilitzessin en aquestes terres.

A Tromso (Noruega) va ser el primer lloc on vaig trobar un parell de botigues de llana i on vaig fer la primera compra, tres troques de pura llana verge de color gris ... per fer uns mitjons gruixudets per a l'hivern.

Però el millor encara havia d'arribar ... A Kirkenes, una ciutat (que ja es pot dir ciutat perquè tot el que vam trobar fins aleshores eren poblets petits o quatre cases aïllades) gairebé fronterera amb Rússia, vaig trobar una preciosa botiga on tenien llanes de Garnstudio i alguna altre marca que no recordo. Vaig comprar quatre troques de llana d'Alpaca per fer alguna cosa del llibre de La Droguerie, tant ansiosament esperat! A l'Ona l'hi vaig comprar un kit per a principiants que li va encantar.

Més endavant a INARI, la capital de la cultura Sami, vaig trobar una petita botigueta molt especial. La botiguera parlava Sami i Finlandès i, malgrat no entendren's verbalment, ja sabeu que el llenguatge del cos pot ser molt efectiu. I així va ser, vaig aconseguir entendre que totes les llanes les filava i tenyia ella, em va ensenyar fotografies de casa seva on, utilitzant herbes i minerals aconsegueix omplir de color la seva botiga. Vaig comprar-li un parell de troques una verda i una marró.

I finalment, a les Illes Lofoten, vam anar a veure un assentament viking. Allà no vaig poder comprar llana, obviament, però si que ens van ensenyar els telers que s'utilitzaven a l'època dels vikings.

Podeu veure els pesos (que són pedres) que tensen la llana?

Pel que fa els Sami, també tenen una mena de teler manual, molt petit per teixir unes cintes que adornen els seus vestits, però no tinc foto perquè en el museu està prohibit fer fotos.

I aquesta ha estat el recorregut per la llana que amb 10 dies vaig poder trobar a la Lapònia.

DE TORNADA

2006-09-05T09:02:00.000+02:00

Quin blog més abandonat ... però qüestions de salut, problemes informàtics i molta mandra (tot sigui dit) han fet que avui m'hagi posat un ultimatum! O sigui que comencem.

El viatge per la Lapònia ha estat espectacular. Fiords a la part noruega que tallen la respiració, milers de llacs a la finlandesa, tristesa i foscor a la part rusa i pel que fa la sueca, natura en estat pur també. Això sí, rens per tot arreu que no tenen presa per sortir del teu davant, tranquils i anar pasturant per aquestes terres on a ells, no els falta de res.

Ens ha fet un temps increïble, només ens va ploure el primer i últim dies, la resta sol i una temperatura més que agradable donada la latitud on ens trobavem.

Una de les millors coses d'aquest viatge ha estat descobrir el Samis. Un poble que es va establir al nord d'Escandinavia fa aproximadament 4000 anys i que l'arribada dels vikings els va obligar a retirar-se cap al nord del cercle polar àrtic. També en el segle XVII, els regnes de Suècia i Noruega els van intentar convertir al cristianisme i els van prohibir la seva llengua ... Pel que vam poder veure, i malgrat ser reconeguts com a poble, es trist de veure que la seva llengua queda restringida a l'àmbit familiar i poca cosa més, tot i que s'ensenya en algunes escoles i també és objecte d'estudi a la universitat. Espero que algú posi seny i aquest poble segueixi viu perquè les generacions futures puguin seguir gaudint de la seva gent i el so de les seves paraules ... perquè si les paraules d'un poble moren, la identitat dels seus parlants també.

Aquí teniu una pescadora que, tot i no ser Sami ... no va perdre l'oportunitat d'intentar-ho!

Curiositats del viatge

JUKKASJÄRVI (Suècia)

En aquest petit poble, cada any s'hi construeix un hotel de gel, sempre és diferent perquè el dissenyen diversos arquitectes i artistes d'arreu del món. Durant els mesos d'hivern, el riu Torne es glaça i la seve superfície es converteix en una gruixuda capa de gel d'un metre. A la primavera, amb el riu encara glaçat, tallen el gel en blocs i els amagatzemen en un lloc a una temperatura constant de -5ºC, la temperatura ideal per poder treballar el gel, així quan arriba l'hivern, ja tenen tot els blocs apunt per a construir de nou l'ICE HOTEL.

I aquí estavem nosatres, en aquest ICE Center on hi ha el gel apunt per aquest hivern. Vam pendre un suc de fruites en un vas de gel, els nens van al·lucinar i nosaltres també !

ALTA

Les pintures rupestres d'Alta són espectaculars. Escenes de caça, rens, trineus i daten del 4200 aC al 500 aC.

CAP NORD

Be, en aquest punt estem a una latitud de 71º 10' 11'' , la part més septetrional del continent europeu ... ja està, hem anat el més amunt possible!

EL SOL DE MITJANIT

Tot i que no hem pogut veure el sol de mitjanit veritable (s'acabava el 31 de juliol), podem dir que gairebé, perquè fosc fosc, només un parell d'hores i cap a les dues de la matinada. Això sí que ha estat extrany per a nosaltres despertar-te a mitjanit i dubtar de l'hora que era perque hi havia claror. Igual d'extrany ha de ser l'hivern ... ho haurem d'experimentar algun dia no?

Em sap greu però el blogger no em deixa penjar més fotos ... en podeu veure unes quantes a flickr.

LAPONIA, HERE WE ARE !!

2006-08-04T11:52:00.000+02:00

Avui hem arribat a Tromso (Noruega), despres de gairebe mig dia de viatge ...

Comencem doncs el nostre viatge per la Laponia
Fa fred, pero no tant com ens pensavem, suposo pero que poden venir dies pitjors!

Anem en direccio Cap Nord i aixi estan les carreteres ... quin transit !

A veure que ens trobarem

NORO-NORO

2006-07-31T08:55:00.000+02:00

Divendres, per fi, em van arribar dues revistes NORO que vaig encarregar ... son una passada!
Aquí us en deixo un tastet.

La llana que vaig encarregar sembla que esta esgotada, espero que m'arribi abans de l'invern!

L'ONA S'ENYORA ... sniff

2006-07-29T10:42:00.000+02:00

Ai mare, ahir em van trucar de l'alberg de La Seu d'Urgell perque parles amb l'Ona ... sembla que te "morriña".

Vam parlar amb ella i nomes sentir-nos la veu es va posar a plorar com una magdalena! Sembla que hi ha unes nenes que marxen cap a casa (una d'elles la seva millor amiga) i ella esta molt trista. Es curios com ja des de ben petits els amics tenen una gran influencia sobre nosaltres.

Nosaltres hem intentat que reflexioni i intenti disfrutar de les colonies ... no se si ho hem aconseguit. Per a ella, ara mateix som els pitjors pares del mon perque no l'anem a buscar! pero ho ha de superar i veure que pot fer coses per ella mateixa.

Segur que li costara entendre-ho, pero espero que al final estigui contenta d'haver superat el repte.

A mes, el Jan esta amb ella i el Miquel i la Nuria (que em consta que l'anima molt) tambe, o sigui que espero que tot plegat ajudi a poder arribar a dimecres (ultim dia de colonies) sense contratemps importants.

2006-07-27T08:38:00.000+02:00

Així em vaig passar la tarda ... amb el kiri "dale que te pego"!
Pero amb l'aire condicionat i fresqueta

Sense trobades i sense nens!!

2006-07-25T10:29:00.000+02:00

Ahir tampoc vaig tenir trobada, quina llastima! Eren les 22 hores quan arribavem a casa.
Vam anar a portar els nens a La Seu d'Urgell ... estaran de colonies fins el dia 2 d'agost ..... yujuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
Estic tant acostumada a estar amb ells i anar amunt i avall tot el dia que no se si sabre fer alguna cosa sense aquell "ai, que he d'anar a buscar els nens!".
Sembla mentida, no fa ni un dia que son fora i ja et venen al cap les seves veus i caretes i et preguntes que deuen estar fent, si els agradara el menjar, si s'enyoraran (segur que no ... quina pregunta) i quina una en deuen estar fent, sobretot l'Ona que es un terratremol i no para quieta ni dormint!
En fi, intentare gaudir de la setmaneta, anar al cinema, a sopar (no penso cuinar cap diaaaa), trobar-me amb bons amics i sobretot passar molt temps amb la meva mitja tarongeta :-)

Sniff, sniff, i jo sense trobada

2006-07-18T09:14:00.000+02:00

Oh, quina pena! Ahir no vaig poder anar a la trobada knitera ... de fet si que hi vaig anar, pero nomes m'hi vaig quedar mitja hora.
Vaig veure la Paulina i la Jen i la resta ... les veure a la cronica (afanya't Betty).
Espero poder venir la setmana vinent. Mentrestant, anire avançant cosetes.

COMPTE ! La llana produeix addicció

2006-07-15T12:48:00.000+02:00

Deu meu, no ho hagues dit mai, pero estic segura que la llana produeix addiccio.
Sera l'olor? Seran els colors? Sera el tacte? ... no ho se, pero del que si estic segura es que quan entres a una botiga de llana t'hi deixaries el sou !

I aixo vaig fer ( pero no tot, que he de marxar de vacances!) dimarts passat quan vaig anar a Persones Llanes. Havia vist el Miquel amb una llana feta de saris preciosa pero molt gruixuda, ideal per a fer algun coixi o el que estava teixint ell, una bossa-regal per posar-hi un ampolla de vi. Tambe havia vist la Danni teixint una bufanda que la podeu veure al blog de Barcelona knits, preciosa, que era una mica mes prima. Finalment vaig veure una bufanda que li van regalar a la Nadine amb una llana que encara era mes prima que la primera i em vaig decantar per aquesta. És preciosa i molt original, abradable al tacte i multicolor ... en fare tambe alguna bufanda, fulard o similar.
Despres em vaig quedar una llana de coto negre per fer un xal amb manigues i, aixo no es tot, quina casualitat que havia arribat la llana de Lorna's laces ... ohhhh quina meravella ! Em vaig quedar una troca de color verd increible. I si al final no se que fer, cap problema, a l'envoltori de la troca hi ha el patro per fer un "Easy Pie-Wedge Shawl"!

Aqui les teniu, no son una preciositat?

Pero que us penseu que ja en tinc prou ... doncs no. Dimecres vaig fer una comanda per internet i he comprar un parell de revistes i llana NORO. Mireu si soc previsora, no voldria que arribes l'hivern i jo sense llanes. Quan m'arribin ja us les ensenyare.

(Accents omesos per facilitar la traduccio)

Acabant projectes

2006-07-05T11:15:00.000+02:00

Tinc el blog una mica abandonat ... ara a l'estiu fa una mica de mandra posar-se a fer qualsevol cosa, per petita que sigui. Tinc ganes d'arribar a casa, fer deu minutets de migdiada, fer mitja, llegir ... pero no tinc temps per a tot perque tambe he d'anar a buscar els nens, fer el berenar, el sopar, preparar les coses per dema i el dia se m'escapa entre els dits.

Aqui teniu els meus primers mitjons ja acabats. Estic contenta i molt agraïda a les companyes de Barcelona knits per la seva paciencia. La veritat es que portava a les esquenes molts i molts jerseis, pero mai m'havia plantejat fer mitjons i la veritat es que ha estat tota un descobriment. La Llum els mira amb deteniment, si els agafa ...!

Pero no abandono els jerseis, sobretot si son per a nens petits. Aquest es el darrer que he fet. Es per a una petitona que es dira Eva i que m'ha fet correr una mica, perque no estava previst que naixes fins a finals d'agost. L'Eva sembla que te moltes ganes de sortir ... potser es la calor. Espero que li agradi aquest jerseiet i amb la llana que m'ha sobrat li fare uns peuquets.

Ara m'he de tornar a posar les piles perque tinc com cinc nadons mes a la vista i la mes important sera la meva nebodeta que naixera a l'octubre i es dira Jana. Li he de triar alguna cosa ben especial.

I el Kiri, tampoc el tinc abandonat, vaig fent poc a poc i tinc unes 5 o 6 repeticions fetes ... jo crec que abans de marxar de vacances l'haure acabat.

En fi, de moment aixo es tot.

(Accents omesos per facilitar la traduccio)

HOW, HOW, HOW !!!!

2006-06-15T12:46:00.000+02:00

No, no, no es Nadal, pero com si ho fos !!

Nomes quatre ratlles per agrair a la Carmen i a Katia, les precioses llanes que ahir ens van regalar. Eren totes tant boniques que no sabies quina triar. També ens vam emportar detalls de la casa Katia, com boligrafs, imants ...

Jo vaig agafar un parell de troques de color verd pistatxo de mohair per fer una bufanda calada i un parell de troques de llana xispejada per fer una altre bufanda per algú altre.

Oh, milions de gracies.

(accents omesos per facilitar la traduccio)

Temptacions

2006-06-13T09:09:00.000+02:00

Quin dia de temptacions!
Dissabte vam anar a la inauguració de persones llanes . La Jennifer i en Miquel no només han omplert la botiga de llanes precioses, agulles i bosses sinó que hi han posat allò tant especial que fa que quan hi entres ja t'hi sentis "com a casa", es nota la il·lusió i l'entusiasme en cada racó de la botiga. Per cert, gran idea la paret de pissarra, segur que farà les delícies de més d'un/a.

Va ser un dia emocionant sobretot perquè finalment pots posar rostre i veu a tota aquella gent que llegeixes però que no saps com són. Estic molt contenta d'haver-vos conegut i espero que ens veiem de tant en tant o a les quedades o a la botiga de la Jennifer i el Miquel que sens dubte s'ha convertit en un punt de trobada per a totes nosaltres.

I és clar, com vols entrar en un lloc semblant i marxar amb les mans buides ...
Quan vaig veure el set de les Denise interchangeable knitting neadles, els ulls em van per pampallugues, les esperava amb candeletes! I després, amb la bogeria dels shawls vaig pensar (seguint uns bons consells) que el millor seria començar pel KIRI i em vaig decidir per una llana de color vermell de Garnstudio espectacular mescla de seda i lambswool, la silke-tweed.

Aprofitant la diada, vam sortir totes a la plaça, l'Ona va començar una bufanda amb unes troques de llana de color cru i taronja ... (segur que li queden fantàstiques) i va estrenar les agulles circulars que diu que li van molt bé. Amb l'ajuda de la Nun vam començar el Kiri. Ella ja havia fet una mostra i ara tornava a començar. Es va comprar unes llanes precioses per fer el seu Kiri, segur que li queden espectaculars. Jo us mostro els meus petits progressos amb el meu... poc a poc

Per altra banda, el meu primer mitjó està a "punt de solfa". La model te el peu un xic petit, però vaja, ja es veu el que aviat serà un mitjó acabat.

Bé, fins aquí totes les novetats.

Fins molt aviat.

Knitting by the see

2006-06-06T16:35:00.000+02:00

Oh, quin cap de setmana !! Em convenien uns dies de descans per recuperar forces.

Primer de tot, us presento la Llum, una gosseta d'Atura que va néixer a finals de gener, o sigui que te quatre mesos. És fosqueta tot i que cada dia se li aclareix més el pèl, és molt dolça però molt trapella ...

Doncs sí, aquest cap de setmana hem anat a la platja, hem passejat, hem jugat a la sorra, hem pescat ... els nens s'ho han passat "bomba", sobretot veient com ha reaccionat la Llum que ha vist el mar per primera vegada i s'ha tirat a l'aigua com si fós un peix, saltant i corrent com boja. No ha parat ni un moment i ha quedat arrebossada de sorra com una croqueta ! Aquí la teniu ...

Com que hi ha hagut temps per gairebé tot, també he trobat un raconet per fer mitja, això sí, gaudint de l'olor i remor del mar. Encara estic amb els meus mitjons però tinc començades tantes coses ... en el proper post podreu veure tot el que tinc començat! Mentrestant ...

Enredant la troca

2006-05-31T12:19:00.000+02:00

Avui començo el meu blog dedicat a la mitja.
M'agrada fer mitja: jerseis, bufandes, gorros ... ara estic aprenent a fer mitjons gracies a les meves companyes de Barcelona Knits!
Tot pero va començar gracies a la meva avia Maria. Ella va ser qui va tenir la paciencia d'ensenyar l'art de les agulles a una nena impacient que plorava impotent quan se li escapaven els punts ... Recordo quan anava amb ella a "Ca la Janine" (una botiga de llanes de Vilafranca) a triar llanes per fer un jersei; mai sabia quina triar, totes eren tant boniques i hi havia tants colors que els ulls em feien pampallugues! En fi, records que em venen a la memoria.
Aviat penjare les meves creacions. Ara per ara, millor em dedico a aprendre com funciona aixo del blog, buff, se m'acumula la feina !
(Accents omesos per facilitar la traducció)